dilluns, 26 de desembre de 2011

Els mitjans de comunicació i l'educació

Tots sabem que l’escola ha estat, tradicionalment, un espai fonamental per a la transmissió d’informacions i també un espai per a la comunicació. Aquesta transmissió d’informacions es basava, fins fa poc, en la comunicació verbal.
Ara bé, durant les últimes dècades d’aquest segle s’ha produït un canvi.
Si els mitjans de comunicació són, avui, tan poderosos que influeixen en la realitat i que poden fins i tot arribar a modificar-la, és evident que influeixen també en l’escola, la qual forma part d’aquesta realitat.
A partir d’aquí ens podem preguntar quina ha de ser la resposta de l’escola i com han
d’actuar els educadors. En principi, els educadors són conscients que la situació actual modifica el punt de partida i tot.
Avui els nens i les nenes viuen envoltats d’estímuls audiovisuals des que neixen i per tant, quan arriben a l’escola, ja són consumidors habituals d’aquests missatges.
Quan els nens i les nenes arriben a l’escola es troben en un moment avançat de la seva maduresa personal, es fan preguntes sobre la seva pròpia existència i sobre el món que els envolta. També saben que per entrar en contacte amb els altres han d’utilitzar uns codis comunicatius determinats. Els nens i les nenes es troben, en aquest moment, en una fase molt important del desenvolupament de les competències simbòliques que comprenen aspectes cognitius i aspectes relacionals. Així doncs, tenint en compte aquesta circumstància, l’escola ha de potenciar el desenvolupament de les competències simbòliques i afavorir els processos comunicatius, per esdevenir un model constant de comunicació.
Avui més que mai els docents han de tenir en compte que els alumnes no sempre
aprenen, com abans, per contacte directe amb la realitat, sinó que aquesta relació amb la realitat també està mitjançada per la representació simbòlica de la realitat que li ofereixen els mitjans de comunicació. Per tant, si acostumem els nostres alumnes a rebre informació mitjançant els estímuls audiovisuals, assegurarem una millor fixació de l’aprenentatge i afavorirem, al mateix temps, el desenvolupament total del pensament.
En principi, per a la majoria dels infants, tot allò que surt a la televisió o veuen en una fotografia és la realitat, i precisament la manca d’aquesta diferenciació produeix confusions perilloses. La diferenciació entre aquests dos conceptes és la clau per començar a desmitificar, des de ben aviat, el valor de les imatges com a document assimilable a la realitat.
Aprendre a veure la televisió, usar-la d´una manera gratificant, com a eina d’aprenentatge, de distracció, de creativitat, és un repte que necessàriament resoldrem millor si l’afrontem família i escola, des de les dues vessants formal i informal.
Aprendre que les imatges no són la realitat sinó únicament una representació d’aquesta és el primer pas per esdevenir, en un futur, espectador crític.




Educar en l'ús dels mitjans de comunicació educació és el procés d’ensenyar i
d’aprendre sobre els mitjans de comunicació, el coneixement i les habilitats que adquireixen els alumnes. Per tant, l’educació mediàtica es proposa desenvolupar tant la comprensió crítica com la participació activa. En canvi utilitzar els mitjans de comunicació per educar consisteix en l'ús d'aquells recursos per facilitar l'ensenyament aprenentatge, és a dir, el mitjà pel qual els nens arribaran ha assolir l'objectiu plantejat.

A continuació cito uns tòpics que van relacionats amb els mitjans de comunicació i amb ells, dono la meva opinió respecte a ells:

Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Tota informació que rebem ja sigui per un diari, una revista, per un telenotícies venen acompanyades per reafirmar la verificacó d'aquella informació.
No obstant cal remarcar que amb tanta innovació tecnològica una imatge pot està retocada segons l'interés de l'emissor. Per tant, si aquesta imatge està fora de context pot donar tendències a confusió.

Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
Quan estem sentats davant la televisió rebem molts tipus d'informació, ja siguin publicitàris, informatius, sèries, etc. No obstant el receptor pot agafar un idea que ve doanda d'un anunci i reflectir-lo a la realitat,o pot simplement canvia de canal ja que no està conforme amb aquella manera de donar una informació.
Cal saber distingir les veritats de les petites mentides que ens expliquen a través de la pantalla.
Davant la televisió l’únic que fas es rebre informació, no pots debatre allò que diuen, és a dir, no pots donar la teva opinió (a favor o en contra) d’allò que estàs visualitzant. A més a més, tot allò que surt per la televisió ho acceptem com a veritat (ja sigui cert o no).

Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Crec que una visiualització excessiva de programes i pel·lícules violentes en nens que encara no saben el que està bé o malament, si que pot generar una conducta més violenta en el receptor, però cadascú és el que l'envolta, la seva manera de viure, el seu ambient, la seva família....
No necessàriament la violència que veiem a través de la televisió i el cine pot degenerar indicis violents.No obstant,si un nen veu excessivament violència per la televisió o el cinema ho pot confondre amb la realitat, però si els seus pares li intenten explicar que tota aquella violència és ficció aquest nen no té perquè desenvolupar instints violents.

Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"Jo crec que aquest tòpic és molt cert.
En la televisió tot el que surt són esteriotips de la dona perfecta, l'home perfecte, si portes aquest desodorant totes les dones les tindràs als teus peus....
No hem d'oblidar que tot el que vèiem per televisió és un reflex del que pensa i de les necessitats de la societat. Tot el que es visualitza per la televisió la gent ho accepta i ho segueix.

Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
Al mateix temps que la televisió és una finestra amb molts elements de manipulació també és una finestra oberta que ens ensenya tot el que succeeix en el món sense necessitat de sortir de casa.

Tòpic 6:Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
La societat actual està acostumada a menjar i sopar acompanyada de misèries, guerres, desastres naturals, mort de gent....
Arriba un punt en el qual el que abans eren temes tabús i impensables s'han establert com "el pa nostre de cada dia".


Fonts consultades 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada