L’Educació no es pot mantenir al marge d’aquesta nova revolució. La potencialitat que la Web 2.0 i les seves eines és tan immensa que l’Educació no pot deixar passar aquesta nova oportunitat per aconseguir, definitivament, el pas cap a metodologies constructivistes, on l’alumne sigui el vertader protagonista del seu aprenentatge i el docent un “prosumidor” dels continguts del seu ensenyament. En aquest nou desenvolupament d’Internet, les xarxes, els blocs i els wikis amb la seva característica de socials són la clau per a la creació de coneixement, i es converteixen en la millor plataforma de trobada per a un col·lectiu docent més compromès amb l’Educació, l’ideari més democràtic i sobretot, el compromís amb l’ensenyament del seus alumnes.
L’Educació que respon a les necessitats que la irrupció d’aquest nou model de comunicació, de relació social i de generació d’informació que s’ha consolidat entre tots els sectors de la societat, els canvis socials que implica, i la formació del ciutadà preparat per participar crítica autònomament en la nova xarxa social que es crea, és l’Educació 2.0.
La nova metodologia que l’Educació 2.0 planteja ha quedat ben palesa fins ara.
Els principis d’activitat, autonomia, recerca i col·laboració són principis que la Web 2.0 pot fomentar i promoure ben directament.
Les parets de l’aula és dilueixen i l’escola surt de l’edifici per fer-se pública davant tota la comunitat educativa i la societat en general. La documentació de les activitats arriba a les famílies i en conseqüència, la participació i major col·laboració d’aquestes s’ha de veure especialment millorada.
Les TIC i la Web 2.0, clarament promouen tots els principis metodològics constructivistes.
Una de les necessitats del sistema educatiu actual que també és veu afavorida és l’atenció a la diversitat. La flexibilitat de les eines és tant considerable que permet la programació de tasques amb eines 2.0 a diferents nivells de complexitat.
Aquest fet, de nou, no ve a restar feina al docent, però sense dubte, ve a optimitzar-la, i a fer possible l’atenció individualitzada que és avui en dia, no només una necessitat social sinó també un imperatiu legal.
I per tant, dins aquesta metodologia que la Web 2.0 reinventa, els materials són molt diversos.
El llibre ja no és que hagi deixat de ser l’única font sinó que a més, és la font més limitada. Per tant, pot ser un recurs més que no podem desestimar, però tampoc podem mantenir com una font d’informació en exclusiva.
Finalment, encara en aquests moment, podem dir que l’avaluació segueix sent la part del disseny dels processos d’ensenyament-aprenentatge més desconeguda pel professorat.
Les eines d’avaluació, els continguts a avaluar ja no podran ser els mateixos que en un ensenyament tradicional. Les complexes competències que volem desenvolupar amb la integració de les eines 2.0 no es poden avaluar amb un examen final de continguts conceptuals. L’evidència és absoluta, però les alternatives, encara poc esteses. És la nostra obligació mirar de fer coherents metodologia i avaluació perquè allò que s’avaluï sigui el reflex del què i el com s’ha après.
Per tant podriem concloure destacant que les eines i els ítems de l'avaluació haurien de canviar i donar més importància a la foram que no pas el contingut en si , ja que els alumnes han d'agafar aquella informació que creguin necessària, treballar-la, entendre-la, sintetitzar-la, entre d'altres. Com a conseqüència, el paper del mestre i de l'alumne canvian,. ja que el rol que adquireix l'alumnat és molt més actiu i paricipatiu, i el mestre ha de saber donar els recursos i les eines necessàries per tal que l'alumne pugui utilitzar l'essència d'aquell recurs en un altre, ja que com hem destacat abans, estem en un món canviant i globalitzat i per tant hem de saber quines necessitats reals tenen els alumnes.
Fonts d'informació
Per tant podriem concloure destacant que les eines i els ítems de l'avaluació haurien de canviar i donar més importància a la foram que no pas el contingut en si , ja que els alumnes han d'agafar aquella informació que creguin necessària, treballar-la, entendre-la, sintetitzar-la, entre d'altres. Com a conseqüència, el paper del mestre i de l'alumne canvian,. ja que el rol que adquireix l'alumnat és molt més actiu i paricipatiu, i el mestre ha de saber donar els recursos i les eines necessàries per tal que l'alumne pugui utilitzar l'essència d'aquell recurs en un altre, ja que com hem destacat abans, estem en un món canviant i globalitzat i per tant hem de saber quines necessitats reals tenen els alumnes.
Fonts d'informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada