Pàgines

dimecres, 28 de desembre del 2011

PLE actual

Aquí us deixo de nou el meu Ple, ja que com vaig definir en l'altre entrada que parlava sobre el propi entorn de d'aprenentatge, són formats per persones que fan servir diferents recursos online que els permeten comunicar-se amb aquells que consideren interessants i així aprendre dels altres i que els altres aprenguin d’ells, de manera que es crea una comunitat d’aprenentatge.
Per tant he volgut acabar l'any tancant el bloc amb el meu Ple per veure jo mateixa el meu creiexement pel que fa els recursos que coneixo i utilzo actualment.



JCLIC




El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, paraules creuades ...

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar.

Dins de la pàgina web hi trobem tres eines:

  1. Jclic, que és el que ens peret visualitzar i executar les activitats,
  1. Jclic author és l'eina que ens permet crear les activitats
  1. Jclic report és l'eina que ens crea la recollida de dades de les activitats realitzades

Tot seguit he realitzat unes activitats relacionades amb els colors.

La meva opinió personal sobre el Jclic, crec què és molt útil perque permet crear activitats molt personalitzades i concretes en alló que vols, a més a més et permet crear activitats molt variades i al finalitzar-les pots obtenir els resultats de cada un dels alumnes en cada activitat


Fonts consultades


Els Blocs


Grup: Paula Antonell, Sara Garcia i Núria Maldonado

A través del Prezi han definit que era un bloc i els diferents tipus què hi ha. A partir d'aquesta explicació han realitzat unes activitats amb el Jclic i han recollit la nostra experiència en l'aula de l'esocla de pràctiques.

Crec que el bloc és un recurs molt útil per compartir i gestionar la informació, per això crec que és molt interessant que els alumnes puguin ser partíceps d'aquest, ja que els comportarà molta més responsabilitat i voldran aprendre cada cop més, se'ls obriren noves portes que ells desconeixen gràcies a que comparteixen informacions entre ells.

Educat 2.0 OppenOfice i recursos XTEC


Grup: Mar Gascó, ,Pau Nin i Pere Mussoll

Per començar la seva exposició van passar una enquesta sobre tecnologies. Tot seguit van parlar sobre el Projecte 2.0 i el seu objectiu, utilitzar l'ordinador com a eina personal.
Després ens han parlat de l'OppenOffice i de les seves diferències amb el Word, on el OppenOffice és gratuït i s'actualitza constanment .
El motiu per parlar d'aquest programa és que actualment moltes escoles l'estan utilitzant.
Per finalitzar l'exposició ens han ensenyat un conjunt de recursos que han agrupat i on per parelles havíem de posar el seu significat.

Com a opinió personal, crec que aquest treball m'ha servit per coneixer més recursos que pel dia de demà em seran molt útils i així tinc un lloc on poder anar i escollir quin m'escau millor per la meva problemàtica.

Alumnes nouvinguts i les TIC

Aquest tema també el van tractar dos grups i els he ajuntat aquí

Grup: Esther Aldehuela, Encarni Bosch, Jospe Fosalba i Sergio Rella.

Aquest grup va explicar com mitjançant les TIC podem ajudar a la inclusió dels nouvinguts a les aules.
A partir d'aquests recursos ens han mostrat exemples i la posada de l'activitat del Jclic que van realitzar. Per finalitzar la sessió vam fer una posada en comú de la nostra experiència en l'escola de pràctiques pel que fa als alumnes nouvinguts.
Un dels exemples són Espai Lic, Projecte Galí, Diccionari il·lustrat i un projecte sobre la Llegenda de Sant Jordi.

Crec que conèixer tots aquests recursos potenciaran i facilitaran la inclusió a les aules als nens de forma motivadora per aprendre un idioma nou.
Pel que fa a la meva escola de pràctiques no utilitzaven cap recurs TIC en l'aula d'acollida per afavorir el seu aprenentatge.

Grup: Clara Boix, Àngel Carrillo i Òscar Garcia

Per començar la seva exposició ens parlaven en portugués per tal de posar-nos en situació i així poder entendre millor el que exposarien.
Amb l'ajuda del Prezi han començat a ensenyar vocabulari en portugués i la seva traducció al català.
Tot seguit ens han separat en dos grups, on un grup havia de memoritzar unes paraules i desprès omplir els llocs buits amb la seva correcta traducció i llegir un conte en portugués i explicar el que haviem entés, i l'altre grup una activitat del Jclic.

Per acabar ens han passat una enquesta sobre quins recursos ens han agradat més.

L'exposició m'ha semblatt molt amena i clarificadora perquè he pogut experimentar com es sent un nouvingut a l'aula.
Per tant com a mestres em de saber integrar aquesta varietat de llengües en el nostrtre dia a dia i veure-ho com a riquesa i no com a un impediment.



Les Tic i l'educació inclusiva


Grup: Mónica De Haro, Maria Garcia, Eva Ladevesa i jo, Mònica Gutiérrez

El nostre treball explica com les TIC ajudan a les persones amb necessitats educatives especials i a la seva inclusió pel que fa a l'àmbit escolar.
Vam crear una pàgina web, la qual cosnta d'un marc teòric on es defineix les diferents discapcaitats, en especial la visual, i del recull de pàgines web amb recursos per treballar les diferents discapacitats. També hi ha una part pràctica on hi ha un anecdotari, un canal de youtube amb els videos del centre de Joan Amades, i el jaws, un programa amb el qual els companys havien d'experimentar. També vam fer una menció especial a la pàgina web ecomlab, ja que és una pàgina molt recomanable per introduir aquest tema etnre els nens perquè té jocs, preguntes... que facilitaran la seva comprensió
El jaws és un programa que ajuda a les persones amb discapacitats visuals a utilitzar l'ordiandor, ja que els llegeix els que escriuen i el que hi ha la pantalla.

Crec que la millor forma de fer conscient a la gent de la necessitat d'adaptar les TIC a les gent amb NEE, és que experimentin i es posin a la seva pell, per això vam decidir utilitzar aquest programa, el Jaws.
Tenir una pàgina web on recollir alguns dels recursos que facilitin aquetsa inclusió a l'aula, van creure que ens seria molt útil pel dia de demà, ja que no sabem mai què ens trobarem.


Pissarres digital interactives


Com que hi han hagut dos grups que han paralt sobre les pissares digitals interactives (PDI) les he ajuntat en aquest resum

Grup: Alba Mayol, Ethel Nogués, Marta Pintos i Helena Vall.


Aquest grup va parlar sobre els diferents tipus de pissares digitals (electromagnètica, infraroja, resistiva i òptica). On van utilitzar com a suport el Prezi. A continuació van fer una recollida d'informació sobre la nostre experiència durant la nostre estada de pràctiques a les esocles amb les pissares digitals.
Per finalitzar van fer una pràctica guia sobre el funcionament de la pissara digital de l'aula d'informàtica de la universitat.

Com a opinió personal sobre les PDI, crec que és un recurs que ens possibilita un canvi dràstic en el paper de l'alumne i de la dinàmica de l'aula, ja que passem de tenir un nen passiu a un d'actiu, on interactua amb els seus companys i amb els recursos TIC.
No obstant a la meva escoal de pràctiques vaig poder veure que els nens no utilitzaven gaire aquest recurs.

Grup: Regina Beltran, Estel Gamisans, Tamara Herrera i Helena Prim

La seva exposició consisitia en la utilització de les pissarres digitals per ensenyar llengües.
Durant la seva exposició han realitzat diferents activitats amb el suport de la PDI:
  1. Com si fos un llibre i anar subratllant les idees més importants.
  2. Escriure un conte en anglès
  3. Resoldre endavinalles
  4. Relacionar parts del cos amb el seu nom amb anglès
Tot seguit ens han parlat sobre la pàgina web Alexandria, una web on podem trobar tot un conjunt de recursos per utilitzar amb la PDI, i que estan ordenats per matèria i curs.
Com he dit anteriorment, crec que les pissarres digitals suposen un abans i un desprès pel que fa a la metodologia de les classes ja que canvien els rols de l'aula que estaven establerts.
No obstant crec que exemplificar amb una matèria o temàtica en concret m'ha permés fixar-me i veure exemples de com treballar un aspecte
Personalment, les PDI representen per a mi l'eina més rellavants per parlar de l'integració de les TAC  a l'aula, potser perquè és la que més resó té i la que més coneixement, però també perquè ens permet veure i fer realitat el somni d'un altre tipus d'educació.
En aquest video penjat per l'Adrià podem veure exemples de la convivència tan de mestres com d'alumnes amb el seu dia a dia amb la pissarra digital interactiva.


Desenvolupament de les competències cognitives



Grup: Sandra Castelnuovo, Xavi Costa i Issac Serrano

Per explicar-nos el desenvolupament de les competències cognitives han utlitzat el Prezi, com a recurs audiovisual, i a partir d'aquest han presentat diferents recursos com Lumosity, reclaim your brain, per treballar la velocitat mental, la memòria, l'atenció...

Com a opinió personal crec que treballar les habilitats és molt important en l'etapa de primària, però aquestes han d'anar acompanyades per reforçar les habilitats socials i emotives.


Projectes telemàtics cooperatius


Grup: Anna Díaz, Gerard García i Roc Molina


Els treballs telemàtics cooperatius són una metodologia de treball que parteix d'un centre d'interès, continguts del currículum de forma cooperativa amb alumnes d'altres centres.
Aquests projectes telemàtics tenen la finalitat d'integrar les TIC al currículum escolar.
El projecte telemàtic més utilitzat a Catalunya és la Xarxa Telemàtica d'Escoles de Catalunya, XTEC.
Pel que fa a la part pràctica del treball, ens han fet agrupar per grups, com si estiguèssim en una aula, i que realitzéssim un àlbum completant les diferents etapes històriques.

La meva opinió sobre el treball dels projectes telemàtics cooperatius m'ha sembla molt interessant perquè a partir d'un tema pots integrar totes les assignatures i potenciar el treball en equip. A més a més, el fet que en primera persona haguem pogut comprovar com funciona m'ha permés ser més conscient d'aquest recurs.



Els EVEA


Grup: Adrià Pérez, Sandra Pérez i Elisabeth Torras

Els EVEA són els entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge, uns espais online on el docent pot organitzar el contingut de qualsevol matèria i que tots els alumnes puguin accedir-hi a ells i també crear activitats que facilitin la interacció entre ells. Un dels softwares més utilitzats per realitzar els EVEA és el MOODLE .

Per exposar el treball van utilitzar el Prezi i van posar un vídeo que explicava què era el Moodle.
Desprès de l'explicació van porcedir a la part pràctica, on ells mateixos van crear un EVEA, el qual van compartir amb nosaltres a partir del Blink de la Universitat, on vam haver de respondre unes preguntes relacionades amb la seva exposició.

Per finalitzar l'exposició van explicar comm estaven actualment les escoles en l'utilització del Moodel i dels EVEA.

En la meva opinió crec que és un recurs molt bo perquè et permet crear activitats a les quals els alumnes poden accedir i interactuar entre ells. Per tant crec que és un recurs que s'hauria d'implnatar cada cop més a les escoles tant a primària com a secundària, perquè permetrà una nova metodologia més activa, significativa i autònoma per part dels alumnes.

Tipus d'aprenentatge

Durant una sessió de TIC vam estar treballant sobre els diferents tipus d'aprenentatge. La metodologia per realitzar aquest treball va ser la divisió per grups de la classe, on cada un dels 5 grups va exposar un tipus d'aprenentatge:

  • Aprenetatge autònom: és aquella aprenentatge que parteix del fet d'aprendre per iniciativa pròpia. El qual s'adapta a les necessitats de l'alumnat i la creativitat i innovació. Per tant les TIC jugant un paper molt important, ja que tenen un ventall molt grans de recursos, els quals facilitant la seva autonomia.
  • Lifelong learning: és un aprenentatge que té lloc al llarg de la vida de la persona i que aquesta veu la necessitat d'anar renovant el seu coneixement. Des del punt de vista de les TIC, l'escola s'hauria de centrar en facilitar els recursos necessaris perquè els alumnes puguessin renovar el seu PLE
  • Aprenentatge entre iguals: aquest aprenentatge és el que es dona entre aquelles persones que es troben en el mateix nivell d'aprenentatge. El que cal destacar d'aquesta relació entre iguals és que ha de ser bidireccional. Les TICen aquest aprenentatge facilitan que l'alumne sigui conscient i responsable del seu creixement i rebi i doni els altrtres la informació l'atenció que reclama aquesta metodologia.
  • Educació formal, informal i no formal: L'educació formal és l'aprenentatge, és a dir, el que reben a l'escola, el qual té una estrucutra i un aqualificació final. L'educació informal és aquella que s'apren durant el dia a dia, per tant no té una estructura ni una qualificació. Per últim, l'educació no formal és aquella que no està planificada i que no és obligatòria perquè s'efectua durant el temps de lleure, i per tant fora de l'àmbit escolar. Amb tots aquests tipus d'aprenentatge, els mestres hem de ser conscients que el coneixement ja no es troba tan sols dins les quatre parets de l'escola, sino que la informació i l'aprenentatge el troben al carrer, a la televisió, en els videojocs, i que per tant el mestre ha de potenciar una aprenentatge el més significatiu possible.
  • Aprenentatge significatiu: parteix dels coneixements previs dels alumnes, els qual són modificats i ampliats. El rol de l'alumne és actiu, ja que ha de fer seus els conceptes nous i saber integrar-los en aquells antics. Per últim destacar que l'estudiant ha de saber per què li serveix o per quin motiu realitzant aquella activitat.
  • Aprenentatge situat: relaciona l'aprenent amb el seu entorn i la resta d'alumness del seu voltant. La característica principal d'aquest aprenentatge és que resolen problemes i conflictes actuals, reals a través del treball cooperatiu. Aquest aprenentatge està molt relacionat amb les metàfores de l'ordinador
  • Aprenentatge invisible: Som conscients de tot el que aprenem? És la pregunta que resumeix aquest aprenentatge, el qual es defineix com aquell aprenentatge que no som conscients que el tenim.
  • Learning by doing: aprenem fent. Aquesta teroia es defensa mitjançant que l'alumne aprenen a partir de la pràctica corregint els seus propis errors. Per tant les TIC han de facilitar recursos perquè els alumnes puguin anar fent i construint mitjançant els seus propis errors.

Conéixer, participar i veure, a grans trets, els pricnipals tipus d'aprenentatge, és essencial per poder orientar als futurs mestres cap a on volen que sigui la seva metodologia de treball. Així doncs, hem de poder defensar i veure els avantatges i inconvenients amb la nostra tasca a l'aula per poder millorar-la i adequar-la a les necessitats dels alumnes


Fonts consultades 


http://recursostic.educacion.es/multidisciplinar/prinia/uploads/documentos/jverdaguer_pcc.pdf
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CFIQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.xtec.cat%2Fcrp-granollers%2F5tp%2Fdocuments%2Fflecha2.doc&ei=I3_rT4eoGsqmhAfxgoXTBQ&usg=AFQjCNF3-_erPT6IaHxycxtvA5plfWhKGQ

dimarts, 27 de desembre del 2011

Teories de l'aprenentatge. El constructivisme


Constructivisme



La pàgina ticteories resumeix les idees principals del constructivisme i els seus principals autors. Les idees a destacar són aquestes: 
El constructivisme és un model ensenyament- aprenentatge segons el qual el coneixement queda suportat sobre experiències i coneixements passats, i és va assimilant en funció de l’ importància que aquests té per a la persona.

L’individu és el responsable del seu propi procés d’aprenentatge.
És una experiència personal basada en coneixements previs que es van construint i reconstruint com un sistema d’arquitectura que es va edificant a partir dels seus fonaments.

Des d'aquesta teoria el coneixement es pot anar generant utilitzant eines com la creativitat i la imaginació i diferents estratègies didàctiques d'aprenentatge.
L'aprenentatge queda integrat en els esquemes cognoscitius quan el material d'aprenentatge es relaciona de forma significativa amb allò que ja saben donant-se un procés d'activació que encamina a obtenir un aprenentatge significatiu.
L'aprenentatge significatiu es justifica per la necessitat de les persones per assimilar el coneixement des de la base de la comprensió i l'ús que es faci d'aquest aprenentatge.


D' acord amb Piaget, el principal objectiu de l'educació, és crear homes que siguin capaços de fer coses noves no simplement de repetir el que altres generacions han fet; homes que siguin creatius, inventors i descobridors.
La segona meta de l'educació és la de formar ments que siguin crítiques, que puguin verificar i no acceptar tot el que se'ls ofereix.

L’aprenentatge en línia es recolza en una pedagogia constructivista en la qual l’aprenentatge col•laboratiu juga un paper important. La teoria constructivista s’enfoca en la construcció del coneixement a través d’activitats basades en experiències riques en context. El constructivisme ofereix un nou paradigma per aquesta nova era de la informació motivada per les noves tecnologies que han sorgit en els últims anys. Amb l’arribada d’aquestes tecnologies, sorgeixen les wikis, xarxes socials, fòrums, blogs... on els estudiants no només tenen accés a un món d’informació il•limitada de manera instantània, sinó que també se’ls ofereix la possibilitat de controlar a ells mateixos la direcció del seu propi aprenentatge. A continuació detallem cadascuna d'aquestes eines:
- Xarxes socials: Funcionan com a continuació de l'aula presencial i permet l'ampliació de la interacció entre alumnes i professors on es comparteixen arxius multimèdia, informació, opinions... de forma que es gestiona i es crea la pròpia xarxa entre els participants. Solen estar formades per grups de persones unides per uns temes, valors u opinions... i intercanvien informació al respecte.
- Wiki: Pàgina web col·laborativa sobre un tema. l'alumnat va creant informació i estructura el seu coneixement. Desprès es consulta diferents fonts i amb la utilització de diverses eines, redacta el que ha creat i ha après i la forma de com ho ha fet. Fomenta el sentiment de pertinença a un grup ja que crea una identitat social que engresca, motiva i estimula cap a l'autoaprenentatge. A més a més millora les habilitats d'escriptura, gramàtica i ortografia ja que ha de ser redactat per l'alumnat i després llegit pel professor i resyta de companys. No cal buscar exemples de wikis ja que el present treball ho és.
- Blog: és un espai de comunicació on cada participant pot expressar els seus pensaments i idees respecte a un tema que interessa al grup. Promou la reflexió personal i el diàleg entre els usuaris. Fomenta igualment les habilitats lingüístiques. 

Teories de l'aprenentatge. El cognitivisme

Cognitivisme



La pàgina web  ticteories ens explica les característiques del cognitivisme :  

És un model de teories d’aprenentatge-coneixement que abandonen la visió mecanicista, asumint que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i es centra en la manera com s’adquireix el coneixement, s’emmagatzema i es recupera de la memòria o estructura cognitiva. Aquestes teories estan basades en la psicologia i la ciència cognitives, que entenen que l’activitat cognitiva humana ha de ser descrita en funció de símbols, esquemes, imatges i altres formes de representació mental. S’estableix una analogia entre la ment humana i l’ordinador.

Les TIC, i en particular Internet han suposat una ampliació de l’espai d’aprenentatge, donen un paper més important a l’estudiant en la construcció del seu coneixement. A més de servir per presentar activitats mecàniques per reforçar una associació d’estímul i resposta, també ha servit per afavorir la participació dels estudiants d’una manera més activa en el procés d’aprenentatge. L’ús de les TIC permet crear programes i sistemes en els que l’estudiant no només ha de donar una resposta, sinó resoldre problemes, prendre decisions per aconseguir un determinat objectiu, realitzar tasques... Aquest tipus d’activitats permeten desenvolupar les estratègies i capacitats cognitives dels estudiants.

El cognitivisme, veu la ment com una computadora, amb la qual cosa el coneixement és interior i es promou la intel•ligència artificial i el desenvolupament del LOGO. Per altra banda, amb la ment com a computadora, la realitat és interpretada i hi ha aprenentatge raonat, objectius clars i mètodes de resolució de problemes. En conseqüència, la ciència i la tecnologia estan representades en la informàtica i, en una branca d'aquesta, la intel•ligència artificial, que s'ocupa de dissenyar màquines i programes simuladors de memòria o d'operacions intel•lectuals. Aquestes dues visions tenen com objectiu reconèixer i relacionar. El cognitivisme i les TIC estan centrats en l’eina i en l’alumne.

En el disseny instruccional (que representa la connexió entre les teories de l'aprenentatge i la seva posada en pràctica) el cognitivisme ha impactat fortament introduint el disseny i l'elaboració de materials audiovisuals educatius (més visuals que àudio) per obtenir un aprenentatge a través de representacions i processos mentals (maneig d'informació) a partir del material educatiu. També ha ajudat en la instrucció assistida per ordinadors, en la que s'interactua amb la informació d'una manera anàleg a com ho faria una persona.Un programa que recull molt bé el cognitivisme és moodle.
Les plataformes donen diferents opcions, totes fonamentals per al paradigma cognitivista:
•l’aprenent ha de tenir un paper actiu•l’aprenent ha de poder interacturar, simular i, molt important, ha de poder estructurar, organitzar i seqüenciar el coneixement adquirit per arribar a un processament de la informació i els continguts òptim.•Es pot fer un seguiment i un suport (“andamiatge”) o guiatge individualitzat•hi pot haver una oferta variada de tipus d’avaluació.
Un altre ha sigut la webquest que és una excel·lent eina que pot funcionar dins aquest paradigma cognitivista: es duen a terme tasques, es resolen problemes, hi ha intercanvis de coneixements.
Per al Cognitivisme, la visió de l’alumne com a subjecte de l’aprenentatge és la següent:
L’estudiant és considerat com un subjecte actiu de canvi. Entenem subjecte en tres sentits diferents:

  • És qui inicia, monitoritza, executa i avalua el canvi.
  • També és el pacient d’aprenentatge.
  • És el lloc on es produeixen aquests canvis.

Tot aprenentatge implica un canvi, una transformació que aconsegueix el propi estudiant en unes àrees concretes segons els inputs. Aprendre és passar d’un estat en el que l’estudiant no sap fer alguna cosa o no la coneix, a un estat en el que sí ho pot o sap fer (domini). L’alumne reconeix allò que abans li era desconegut en una matèria, a fer-ho conegut, per tant, passa de la ignoràcia al saber.

El docent cognitivista ha de mantenir una tensió entre l’esperada autonomia de l’estudiant i un cert grau de dependència amb el professor. Per tant, es manté l’asimetria de la relació docent-discent. El professor influeix en les condicions externes al procés d’aprenentatge procurant que afavoreixin al màxim els aprenentatges
S’incorpora informació i feed-back en el procés final de qualificació dels alumnes, integrant aquest en l’adquisició de coneixement; no és suficient, per l’aprenentatge significatiu de l’alumne, rebre el resultat, cal que aquest s’acompanyi d’una valoració útil i del diàleg entre avaluador i alumne, per enfocar tot allò que s’ha après de manera correcta.
Es reformula l’acció didàctica constantment a partir dels resultats d’avaluació, fent-la més completa a cada pas i obtenint una resposta activa de l’alumne.
També ens fixem en els canvis que s’originen en els coneixements dels alumnes, per aconseguir aquesta informació, no ens podem basar en exàmens, sinó en test d'avaluació, entrevistes, diaris i converses (tant a soles amb el professor com davant de tot el grup).

Teories de l'aprenentatge. El conductisme

Conductisme




Tal i com en les darreres entrades fetes en el blog per parlar sobre les diferents teories de l'aprenentatge, la informació emprada per explicar el conductisme també és de la pàgina web ticteories

El conductisme està basat en l' anàlisi de la conducta humana. Pren en consideració el fet que el coneixement de l' ésser humà pot ser molt més productiu si segueix unes pautes d' estímul i reforç mitjançant un condicionament .En el conductisme, el subjecte cedeix el seu lloc a la importància de l' ambient. S' assumeixen que no hi ha tendències innates sinó que aquestes vénen determiades per l' entorn. Per tant, si aquestes es modifiquen, les conductes també ho fan. Aquesta doctrina psicològica va ser defensada per Skinner, Thorndike i Pavlov , entre d'altres.

El conductisme va sorgir a la dècada dels 70 i posava èmfasi en el disseny d' activitats per modelar qualsevol aprenentatge humà.Aplica la recompensa i el càstig (no vist com una cosa merament puitiva) per arribar a crear hàbits conductuals.

Els enfocaments conductistes estan presents en programes educatius que plantegen situacions d'aprenentatge en els qual l'alumne ha de trobar una resposta a un o diversos estímuls presentats en pantalla. En realitzar la selecció de la resposta s'associen reforços sonors, de text, de símbols, etc, indicant si l'estudiant ha encertat o ha errat en la seva resposta. A aquest ús se li denomina EOA o CAI, en anglès ( Computer Assisted Instruction) i es centra en l'exercitació i pràctica molt precisos basats en la repetició.
La relació entre ordinador i estudiant és bidireccional. Es comença a pensar en l’ordinador com una màquina susceptible de tutoritzar l’aprenentatge dels estudiants; on és possible que l’ordinador tutoritzi els aprenentatges que es programen (drill&practice), però també la possibilitat que l’estudiant tutoritzi. El grau de penetració en el sistema educatiu és escàs.
Característiques principals dels materials (EAO):•Afavoreixen l’automatització de certes habilitats bàsiques.
•Permeten un ensenyament individualitzat: cada alumne pot treballar la matèria i el nivell que vulgui, no cal fer el mateix tot el grup.
•La informació es descompon en petites unitats, que es van succeint.
•El format és en forma d’exercicis o de joc.
•El material és rígid, ja que no es permeten respostes no previstes pel programador i el qual l’alumne pot no entendre per què una resposta és correcta o no.
•Es dona una corroboració immediata de la resposta seleccionada.
•Es dóna un reforç o inhibidor segons la certesa de la resposta donada.

L’ estudiant:-És un subjecte passiu que no participa del seu procés d’ aprenentatge.-Ha d’exercitar la seva memoria i la reiteració, per així respondre adequadament als estímuls de l’exterior.Se sotmet a exercicis repetitius i un aprenentatge lineal.-No es té en compte la seva diversitat sinó que es pretén que arribi a un horitzó determinat partint des de qualsevol punt de partida.-Aprèn mitjançant activitats de reforç positiu (es tracta d’ un premi que el subjecte rep si respon adequadament a un estímul perquè acabi reproduint aquesta conducta) o càstigs per a l' extinció d'una conducta no desitjada.


La interacció entre estudiants és nul·la ja que l’ aprenentatge conductista és unidireccional: de professor a alumne. L’ensenyament és individual i no es contempla que hi hagi comunicació entre els aprenents. Per tant es nega la possible retroalimentació que podria donar-se entre ells o el reconeixement entre ells.

El docent és:
-L’ organitzador del currículum.
-Qui s’ encarrega del disseny instruccional i de corregir les respostes errònies.

-Un tècnic més que un formador.
-Qui mesura els objectius de conducta, analitza les tasques i avalua segons uns criteris.

-Qui està interessat en el producte final, més que en el procés en si mateix.
-L' executor del pla d’ estudi però no és un subjecte propositiu ni pot solucionar dubtes que plantegin els alumnes.

El docent és el controlador del procés que ha de seguir l’ alumne i aquest segueix la planificació feta pel professor. Aquest últim transmet coneixements rellevants a l’ alumne i l’ èxit d’ aquest recau sobrela metodologia que utilitza.El docent rep de l’ alumne un estímul positiu i per tant una acceptació social i l’ alumne ofereix una “recompensa” a qualsevol conducta correcta.

L’ avaluació té en compte si s’ han portat a terme canvis observables en la conducta del subjecte. És de caràcter sumatiu i hi ha un final previst. Les activitats, doncs, estan pensades per assolir aquests objectius i el contingut està segmentat i jerarquitzat mantenint un augment progressiu de dificultat. S’ estableixen mecanismes a través dels quals s’avalua l’alumne de manera objectiva. En certa manera hi ha una aplicació del mètode científic al camp educatiu.

Teories de l'aprenentatge. El connectivisme


Connectivisme
La pàgina web ticteories destca aquests aspectes a l'hora de parlar del connectivisme 

La teoria del connectivisme gira entorn del concepte de xarxa, que es defineix com “connexions entre les entitats. Les alteracions a la xarxa repercuteixen en el conjunt” (Siemens, 2004). Així, la possibilitat d’aprenentatge dependrà de com un concepte estigui connectat amb els altres i de les connexions futures que s’estableixin entre ells.

D’aquesta manera, se situa l’aprenentatge fora de l’individu, ja que aquest dependrà de les connexions que estableixi i no tant en el seu estat actual de coneixement.

Com és l’aprenentatge?

Segons G. Siemens l’aprenentatge és un procés “complex, dinàmic, adaptatiu, autoorganitzat, variat i divers, estructural informalment i capaç de reaccionar i ajustar-se a les demandes externes i internes” (Benito, M.). Aquesta definició mostra com el connectivisme ha integrat els principis de les teories del caos, la xarxa, la complexitat i les teories d’autoorganització, creant així, el que Siemens anomena “aprenentatge ecològic”.

Els vuit postulats que sostenen aquesta teoria són (Siemens, 2004):
  • L’aprenentatge es basa en la diversitat d’opinions
  • L’aprenentatge és un procés de connectar nodes especialitzats o fonts d’informació
  • L’aprenentatge pot residir en recursos o llocs no humans
  • El desig de saber més és més important que el què sabem
  • El manteniment de les connexions es faciliten per mitjà de l’aprenentatge continu
  • La capacitat per veure les connexions entre camps és una habilitat bàsica
  • La intenció de les activitats de l’aprenentatge connectivista és mantenir actualitzada la informació.
  • La presa de decisions és en si un procés d’aprenentatge. Decidir què aprenem i el significat de la informació és vist a través de la lent d’una realitat canviant


De la mateixa manera que han fet abans les teories contructivistes, el connectivisme insisteix en el paper actiu de l'estiduant per a construir el seu propi coneixement i en el paper de guia del professor que l'ha d'acompanyar en aquest procés.
Així, els canvis de rols que es contemplen des del connectivisme no suposen un canvi radical d'aquests rols, sinó una adeqüació al context en el que estudiant i professor es troben.
Com molt bé il.lustra aquest vídeo el professor proporciona a l'estudiant entorns d'aprenentatge per tal que aquest realitzi les connexions necessàries que li permetran aprendre
Per tant, l’aprenentatge, no es basa en la informació i el tractament que en fa l’individu d’ella, sinó que fan falta altres habilitats que influenciaran de manera definitiva el nostre aprenentatge:
    • Saber distingir la informació important de la que no ho és.
    • Reconèixer quan una nova informació altera les decisions preses anteriorment.
    • Crear, mantenir i utilitzar el flux d’informació.
Amb tot el que hem comentat fins ara s'entén que l'avaluació del procés d'aprenentatge no es pot dur a terme de la forma tradicional (mitjançant proves i exàmens). Hem vist que en el procés d'aprenentatge hi intervenen factors tan interns com externs a l'individu, així sembla lògic que l'avaluació també vingui tant de dins com de fora de l'individu. Le connexions i l'intercanvi entre semblants i experts li permetran crear al final del seu procés d'aprenentatge un producte que pot ser avaluat tan pel propi individu, com per experts (professors), com per iguals (altres estudiants).

dilluns, 26 de desembre del 2011

L'impacte social de la introducció de les TIC a l'escola

La irrupció de la Web 2.0 ha suposat una revolució social en torn a la informació i el coneixement. Hem passat d’un model de Web estàtica a una dinàmica i social. Aquest fet ha comportat no només l’accés a la informació com a consumidors sinó també la facilitat de creació de nou coneixement com a productors.
L’Educació no es pot mantenir al marge d’aquesta nova revolució. La potencialitat que la Web 2.0 i les seves eines és tan immensa que l’Educació no pot deixar passar aquesta nova oportunitat per aconseguir, definitivament, el pas cap a metodologies constructivistes, on l’alumne sigui el vertader protagonista del seu aprenentatge i el docent un “prosumidor” dels continguts del seu ensenyament. En aquest nou desenvolupament d’Internet, les xarxes, els blocs i els wikis amb la seva característica de socials són la clau per a la creació de coneixement, i es converteixen en la millor plataforma de trobada per a un col·lectiu docent més compromès amb l’Educació, l’ideari més democràtic i sobretot, el compromís amb l’ensenyament del seus alumnes.
L’Educació que respon a les necessitats que la irrupció d’aquest nou model de comunicació, de relació social i de generació d’informació que s’ha consolidat entre tots els sectors de la societat, els canvis socials que implica, i la formació del ciutadà preparat per participar crítica autònomament en la nova xarxa social que es crea, és l’Educació 2.0.

La nova metodologia que l’Educació 2.0 planteja ha quedat ben palesa fins ara.
Els principis d’activitat, autonomia, recerca i col·laboració són principis que la Web 2.0 pot fomentar i promoure ben directament.
Les parets de l’aula és dilueixen i l’escola surt de l’edifici per fer-se pública davant tota la comunitat educativa i la societat en general. La documentació de les activitats arriba a les famílies i en conseqüència, la participació i major col·laboració d’aquestes s’ha de veure especialment millorada.





Les TIC i la Web 2.0, clarament promouen tots els principis metodològics constructivistes.
Una de les necessitats del sistema educatiu actual que també és veu afavorida és l’atenció a la diversitat. La flexibilitat de les eines és tant considerable que permet la programació de tasques amb eines 2.0 a diferents nivells de complexitat.
Aquest fet, de nou, no ve a restar feina al docent, però sense dubte, ve a optimitzar-la, i a fer possible l’atenció individualitzada que és avui en dia, no només una necessitat social sinó també un imperatiu legal.
I per tant, dins aquesta metodologia que la Web 2.0 reinventa, els materials són molt diversos.
El llibre ja no és que hagi deixat de ser l’única font sinó que a més, és la font més limitada. Per tant, pot ser un recurs més que no podem desestimar, però tampoc podem mantenir com una font d’informació en exclusiva.
Finalment, encara en aquests moment, podem dir que l’avaluació segueix sent la part del disseny dels processos d’ensenyament-aprenentatge més desconeguda pel professorat.
Les eines d’avaluació, els continguts a avaluar ja no podran ser els mateixos que en un ensenyament tradicional. Les complexes competències que volem desenvolupar amb la integració de les eines 2.0 no es poden avaluar amb un examen final de continguts conceptuals. L’evidència és absoluta, però les alternatives, encara poc esteses. És la nostra obligació mirar de fer coherents metodologia i avaluació perquè allò que s’avaluï sigui el reflex del què i el com s’ha après.

Per tant podriem concloure destacant que les eines i els ítems de l'avaluació haurien de canviar i donar més importància a la foram que no pas el contingut en si , ja que els alumnes han d'agafar aquella informació que creguin necessària, treballar-la, entendre-la, sintetitzar-la, entre d'altres. Com a conseqüència, el paper del mestre i de l'alumne canvian,. ja que el rol que adquireix l'alumnat és molt més actiu i paricipatiu, i el mestre ha de saber donar els recursos i les eines necessàries per tal que l'alumne pugui utilitzar l'essència d'aquell recurs en un altre, ja que com hem destacat abans, estem en  un món canviant i globalitzat i per tant hem de saber quines necessitats reals tenen els alumnes.



Fonts d'informació

Organització del treball col·laboratiu amb el suport de les TIC


El treball col·laboratiu és aquell a través dels quals els alumnes i professors treballen junts produint els aprenentatges a través del consens entre els participants, segons aquesta metodologia, el professor passa de ser un supervisor de l'aprenentatge del grup per convertir-se en un membre més de la comunitat.

Avantatges:

- l’estimulació les habilitats socials i individuals de l'alumne.
- la interacció i la relació entre els membres de l'aula(debat, tolerància, respecte...)
- la disminució del sentiment d'aïllament i augment del sentiment de pertinença a un grup durant el procés d'aprenentatge, afavorint la motivació, la satisfacció i autoestima de l'alumne.
- l'autosuficiència.
- el compromís i la responsabilitat, tant individual com a compartida, doncs es treballa per l'obtenció d'un objectiu comú.
- els alumnes dissenyen l'estructura de les interaccions i tenen control sobre el seu aprenentatge.
- afavoreix la construcció de coneixement,
- l'alumne es torna un subjecte actiu en el procés d'aprenentatge.
- permet conèixer diferents visions i punts de vista sobre un mateix tema o diferents maneres de solucionar conflictes, contribuint, així, a millorar la qualitat de l'aprenentatge.
- fomenta la cooperació.
- l’aplicabilitat al món real: cada cop estem més especialitzats i, per tant, hi ha més situació en què el treball en grup interdisciplinar esdevé imprescindible
- valor afegit que guanyen els treballs finals i evidentment no es té en compte el temps que s’ha tingut que dedicar quan el resultat és creatiu i formatiu.

Inconvenients:

- la resistència al canvi i dificultat per adaptar-se a les noves metodologies d'aprenentatge.
- requereix molta més planificació que l'aprenentatge individual
- l'avaluació es torna més subjectiva i ja no està basada en criteris fixes, doncs no hi ha una solució única a les activitats.
- sempre hi ha el risc de que es creïn desavinences entre els membres del grup que dificultin el progrés i el ritme de l'aprenentatge
- la por per part dels alumnes a ser criticats o desqualificats pels seus companys.
- l’augment del temps dedicat.

Uns dels recursos que facilitan el treball col·laboratiu:

GOOGLE SITES: És un mitjà ideal per distribuir tota la informació de l'activitat als nostres alumnes, amb l'avantatge que en qualsevol moment pot ser actualitzada permetent un ràpid ajust del procés d'ensenyament aprenentatge en el cas que siguin detectades desviacions o problemes respecte al planificat.
Com a plataforma perquè els propis alumnes realitzin el treball de forma cooperativa, té al seu favor la facilitat d'ús, el complet panell d'administració del lloc, possibilitats de personalitzar-ho i sobretot la gran flexibilitat en relació als permisos d'edició els quals poden ser diferenciats en cadascuna de les pàgines.
Un possible desavantatge pel que fa a altres serveis és que dos usuaris no poden escriure a la vegada sobre la mateixa pàgina, encara que almenys el posa sobre avís bloquejant la pàgina per evitar que un usuari esborri el contingut que un altre està realitzant.

WIKISPACES: Servei gratuït per al desenvolupament de projectes amb Wikis, fàcil d'administrar ens permet visualitzar fàcilmente quines han estat les aportacions de cadascun dels alumnes al projecte, i amb això podem garantir la responsabilitat individual que es requereix en tot procés d'aprenentatge cooperatiu.
Permet treballar de forma síncrona als membres del projecte, de tal manera que dos usuaris poden escriure simultàniament sobre la mateixa pàgina.

GOOGLE DOCS : associat al compte de GMail, permet de forma immediata al professor crear un document i convidar a participar als alumnes a través dels seus corresponents comptes de GMail.
Permet visualitzar les revisions que s'han realitzat sobre el document, per la qual cosa és útil per avaluar de forma individual la contribució de cadascun dels alumnes.

FREEMIND: Programa que es descarrega de forma gratuïta i de molt fàcil ús, molt recomanable tant per dissenyar objectes d'aprenentatge com:
- A través de processos de treball cooperatiu: Els estudiants poden de forma individual editar una branca de l'esquema, i a continuació el programa permet importar el treball de cadascun en un sol mapa mitjançant l'opció Arxivo>>Importar>>Rama.
-Com a eina que facilita als alumnes l'elaboració individual d'esquemes que faciliti l'estudi de forma personal.

WEBQUEST: a l'hora de tractar de l'aprenentatge cooperatiu mitjançant l'ocupació d'usos informàtics hem de parlar de les Webquest i Miniquest, ja que aquest tipus d'activitats s'ajusten clarament a les característiques i fonaments de l'aprenentatge cooperatiu: Tasca estructurada, ocupació de rols entre els participants, avaluació grupal i individual, autoavaluació per part de l'alumne,.... Un exemple de WebQuest

DOTSUB: Sistema de traducció col·laboratiu.

GLOGSTER EDU: Servei de creació de posters multimèdia, la versió educacional que permet el treball col·laboratiu és de pagament

NOTALAND: Eina molt útil per realitzar brainstorming amb l'avantatge que es poden incloure imatges, videoS i enllaços.

WALLWISHER: Eina per crear murals de forma conjunta, en el qual es poden agregar anotacions, imatges i enllaços.

DABBLEBOARD: Eina que permet dibuixar i treballar en grups. Aquí us deixo un exemple


Com a experiència personal amb la realització dels treballs col·laboratius, jo destacaria el paper actiu en la realització del treball, ja que dissenyem l'estructura i la importància de les idees que volem destacar, el compromís individual i grupal i sobretot el saber treballar en equip.
No obstant, un inconvenient del treball en grup és, alguns cops, a l'hora de posar-se d'acord en com tirar endavant el treball i la planificació d'aquest.



Fonts consultades

Video mestres 2.0

Aquí us deixo un vídeo on explica de manera divertida els canvis produits en l'educació i en els mestres 2.0
A partir d'una conferència realitzada  en  "El Encuentro Internacional EducaRed" l'any 2011, els grups "Ron Lalá i Primital Bros van cantar diferents cançons on integraven els conceptes tecnològics emprats a l'escola o que utilitzen els alumnes per mostrar la realtiat i actualitat educativa i la forma de fer front a aquestes problemàtiques. 


Font consultada 
youtube - www.youtube.com


Les comunitats virtuals d'aprenentatge


Una comunitat virtual d'aprenentatge la podem definir com la vinculació d'un o diversos grups d'individus que interactuen entorn de temes d'interès, mitjançant ordinadors i xarxes en forma continua. Aquestes persones es caracteritzen per tenir una capacitat autònoma per comprometre's en un procés d'aprenentatge continu, on l'intercanvi i flux de la informació constitueix un element central, com a recurs didàctic i fins i tot com a instrument de gestió del coneixement.

També trobem l'entorn virtual d'aprenentatge (EVA), virtual learning environment (VLE) en anglès, és un programari específicament dissenyat per facilitar l'ensenyament-aprenentatge utilitzant sistemes informàtics.
En general es tracta de sistemes que treballen en un entorn web i que possibiliten la comunicació entre els diferents subjectes del fet educatiu (entre el professorat, entre l'alumnat i entre el professorat i l'alumnat).
Els EVA permeten al professorat presentar tota mena de materials educatius en format digital (interactius o no), fer el seguiment de les activitats realitzades pel seu alumnat, intercanviar amb el mateix informacions, consells, etc. i, finalment, portar un registre de les seves activitats i gestió de les qualificacions.
L'alumnat, per la seva banda, pot consultar en tot moment els materials dels cursos, comunicar-se amb el professorat i amb la resta de l'alumnat.
Un dels EVA més utilitzats, fet amb programari lliure, és Moodle que disposa d'una activa comunitat en català.


Com a opinió personal, crec que la comunitat virtual d'aprenentatge no s'ha creat al voltant de l'assignatura degut, a que potser, teniem diferents objectius o interessos .
També perquè no estem acostumats a tenir o realitzar un treball tan autónom, i que estem més actosumats a treballar a partir d'unes directrius, les quals hem d'assolir al final de l'assignatura.

Els mitjans de comunicació i l'educació

Tots sabem que l’escola ha estat, tradicionalment, un espai fonamental per a la transmissió d’informacions i també un espai per a la comunicació. Aquesta transmissió d’informacions es basava, fins fa poc, en la comunicació verbal.
Ara bé, durant les últimes dècades d’aquest segle s’ha produït un canvi.
Si els mitjans de comunicació són, avui, tan poderosos que influeixen en la realitat i que poden fins i tot arribar a modificar-la, és evident que influeixen també en l’escola, la qual forma part d’aquesta realitat.
A partir d’aquí ens podem preguntar quina ha de ser la resposta de l’escola i com han
d’actuar els educadors. En principi, els educadors són conscients que la situació actual modifica el punt de partida i tot.
Avui els nens i les nenes viuen envoltats d’estímuls audiovisuals des que neixen i per tant, quan arriben a l’escola, ja són consumidors habituals d’aquests missatges.
Quan els nens i les nenes arriben a l’escola es troben en un moment avançat de la seva maduresa personal, es fan preguntes sobre la seva pròpia existència i sobre el món que els envolta. També saben que per entrar en contacte amb els altres han d’utilitzar uns codis comunicatius determinats. Els nens i les nenes es troben, en aquest moment, en una fase molt important del desenvolupament de les competències simbòliques que comprenen aspectes cognitius i aspectes relacionals. Així doncs, tenint en compte aquesta circumstància, l’escola ha de potenciar el desenvolupament de les competències simbòliques i afavorir els processos comunicatius, per esdevenir un model constant de comunicació.
Avui més que mai els docents han de tenir en compte que els alumnes no sempre
aprenen, com abans, per contacte directe amb la realitat, sinó que aquesta relació amb la realitat també està mitjançada per la representació simbòlica de la realitat que li ofereixen els mitjans de comunicació. Per tant, si acostumem els nostres alumnes a rebre informació mitjançant els estímuls audiovisuals, assegurarem una millor fixació de l’aprenentatge i afavorirem, al mateix temps, el desenvolupament total del pensament.
En principi, per a la majoria dels infants, tot allò que surt a la televisió o veuen en una fotografia és la realitat, i precisament la manca d’aquesta diferenciació produeix confusions perilloses. La diferenciació entre aquests dos conceptes és la clau per començar a desmitificar, des de ben aviat, el valor de les imatges com a document assimilable a la realitat.
Aprendre a veure la televisió, usar-la d´una manera gratificant, com a eina d’aprenentatge, de distracció, de creativitat, és un repte que necessàriament resoldrem millor si l’afrontem família i escola, des de les dues vessants formal i informal.
Aprendre que les imatges no són la realitat sinó únicament una representació d’aquesta és el primer pas per esdevenir, en un futur, espectador crític.




Educar en l'ús dels mitjans de comunicació educació és el procés d’ensenyar i
d’aprendre sobre els mitjans de comunicació, el coneixement i les habilitats que adquireixen els alumnes. Per tant, l’educació mediàtica es proposa desenvolupar tant la comprensió crítica com la participació activa. En canvi utilitzar els mitjans de comunicació per educar consisteix en l'ús d'aquells recursos per facilitar l'ensenyament aprenentatge, és a dir, el mitjà pel qual els nens arribaran ha assolir l'objectiu plantejat.

A continuació cito uns tòpics que van relacionats amb els mitjans de comunicació i amb ells, dono la meva opinió respecte a ells:

Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Tota informació que rebem ja sigui per un diari, una revista, per un telenotícies venen acompanyades per reafirmar la verificacó d'aquella informació.
No obstant cal remarcar que amb tanta innovació tecnològica una imatge pot està retocada segons l'interés de l'emissor. Per tant, si aquesta imatge està fora de context pot donar tendències a confusió.

Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
Quan estem sentats davant la televisió rebem molts tipus d'informació, ja siguin publicitàris, informatius, sèries, etc. No obstant el receptor pot agafar un idea que ve doanda d'un anunci i reflectir-lo a la realitat,o pot simplement canvia de canal ja que no està conforme amb aquella manera de donar una informació.
Cal saber distingir les veritats de les petites mentides que ens expliquen a través de la pantalla.
Davant la televisió l’únic que fas es rebre informació, no pots debatre allò que diuen, és a dir, no pots donar la teva opinió (a favor o en contra) d’allò que estàs visualitzant. A més a més, tot allò que surt per la televisió ho acceptem com a veritat (ja sigui cert o no).

Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Crec que una visiualització excessiva de programes i pel·lícules violentes en nens que encara no saben el que està bé o malament, si que pot generar una conducta més violenta en el receptor, però cadascú és el que l'envolta, la seva manera de viure, el seu ambient, la seva família....
No necessàriament la violència que veiem a través de la televisió i el cine pot degenerar indicis violents.No obstant,si un nen veu excessivament violència per la televisió o el cinema ho pot confondre amb la realitat, però si els seus pares li intenten explicar que tota aquella violència és ficció aquest nen no té perquè desenvolupar instints violents.

Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"Jo crec que aquest tòpic és molt cert.
En la televisió tot el que surt són esteriotips de la dona perfecta, l'home perfecte, si portes aquest desodorant totes les dones les tindràs als teus peus....
No hem d'oblidar que tot el que vèiem per televisió és un reflex del que pensa i de les necessitats de la societat. Tot el que es visualitza per la televisió la gent ho accepta i ho segueix.

Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
Al mateix temps que la televisió és una finestra amb molts elements de manipulació també és una finestra oberta que ens ensenya tot el que succeeix en el món sense necessitat de sortir de casa.

Tòpic 6:Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
La societat actual està acostumada a menjar i sopar acompanyada de misèries, guerres, desastres naturals, mort de gent....
Arriba un punt en el qual el que abans eren temes tabús i impensables s'han establert com "el pa nostre de cada dia".


Fonts consultades 

Sharisme

Tal i com diu Isaac Mao, "el sharisme(de share = compartir,en anglès)proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que, transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari."
L’essència del Sharisme resideix en compartir idees, pensaments, estratègies o mentalitats per poder fer que aquests conceptes siguin millorats per altres persones, és a dir, que la intenció del Sharisme és millorar les idees que tenim a través de compartir-les amb altres persones, fer-les globals i per tant millors. Això representa un gran canvi dins la nostra societat perquè tot és molt individualista i això fa que les nostres creacions siguin només de qui les ha creat, marcant l’autoria del concepte i arrossegant-la a qualsevol que la vulgui utilitzar. Veiem que ens encamina cap una revolució en el sistema tancat de les idees, ja que qualsevol proposta podria ser compartida i per tant deixaria de pertànyer a l’autor, per ser desenvolupada o tractada per algú altre.

Isaac Mao prediu que el sharisme serà la política de la pròxima superpotència global i que els estats perdran força en favor d’una nova xarxa humana unida pel programari social. Alhora, aposta per una nova fórmula econòmica en què els beneficis s’obtinguin gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar. Es tracta d’una teoria clarament contraposada als qui segueixen pensant que les idees són béns preuats que cal protegir amb copyright per a un ús i benefici exclusius.
El sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook

Implicacions educatives
Aquesta teoria del Sharisme té molts paral·lelismes amb la corrent psicològica del constructivisme, ja que entén l’aprenentatge com individual però la construcció del coneixement s’ha de fer d’una forma global, compartint el teu aprenentatge amb els altres i construint el coneixement a partir de l’entorn i de la interacció amb les idees i conceptes dels altres. Per tant veiem que les semblances són evidents, tot i que el constructivisme parla sobre l’aprenentatge col·laboratiu, que ens deixa clar que les diferències no són un entrebanc per tirar endavant cap treball sinó un motiu que s’ha d’aprofitar, i el Sharisme es treballa a partir de la interacció de les idees i el seu tractament compartit entre tots fa que sigui molt global, no estem parlant del mateix, però hi ha paral·lelismes evidents.
Per això el canvi cap al Sharisme pot començar a través de les aules i des d’aquí també l’evolució de la mentalitat més oberta per saber compartir i treballar amb les idees dels altres per aconseguir un coneixement més complert i a la vegada més global, és a dir, un aprenentatge individual, però a la vegada compartit amb els altres.


Aquí us deixo una entrevista que va concedir a la Vanguardia on parla sobre el sharisme. Una de les idees a destacar és aquesta: “Cuanto más colectiva sea nuestra inteligencia, más sabias serán nuestras acciones" Dolors Reig

Pla TAC de centre

El pla TAC de centre es defineix com la planificació de l'ús de les TAC al centre. És un document dirigit als equips directius, amb la implicació de l'equip docent i el lideratge dels equips directius. L'ús de les TAC comporta canvis metodològics i organitzatius i la importància de la planificació que asseguri l'eficàcia en la implantació del PLA.

La incorporació de les TIC al procés d'aprenentatge de l'alumnat pot ser un motiu d'innovació, però ha d'assegurar la competència digital de l'alumnat,la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològica, i la compatibilitzat i coherent amb el projecte educatiu de centre.

Les TIC generen un gran esforç per al centre educatiu, esforços que es podrien concretar en tres tipus principalment:
Esforç de recursos humans, recursos que han de possibilitar l'ús eficient i satisfactori de les TAC al centre escolar o institut.
Esforç de recursos econòmics, per permetre la renovació i l'adquisició de nou maquinari i programari.
Esforç de recursos de formació, la integració de les TIC en els processos d'aprenentatge i del coneixement (TAC) exigeixen un esforç important per part del professorat per fer les modificacions oportunes en els procediments de treball i en l'ús dels recursos TIC

Per tant les fases que hauria de seguir qualsevoL Pla TAC de Centre haurien de ser:

  1. Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d'acord amb les especificitats del Projecte Educatiu del Centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret
  2. Diagnòstic de la maduresa digital del centrtre ( tant en l'àmbit curricular, com els usos de gestió, l'organització...)
  3. Definició dels objectius
  4. Palnificació de les prioritats
  5. Identificació dels recursos necessaris
  6. Assignació de tasques i responsabilitats
  7. Aplicació del Pla
  8. Avaluació del procés i establiment de nous objectius.



Com a vivència personal durant la meva estada de pràctiques a l'escola, vaig poder veure que estan incorporant les TAC en el procés d'ensenyament-aprenentatge en la majoria d'assignatures, no obstant actualment molts de l'equip docent no utilitzen els recursos tecnològics en els seves classes perquè no tenen coneixement o no hi creuen en aquests recursos.

Fonts d'informació

Quina és la diferència entre TIC i TAC?


TIC(Tecnologies de la Informació i la Comunicació): Segons el que trobem a la Viquipèdia (TIC) relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació,”agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica, internet i telecomunicacions“. Aquestes tecnologies tenen la finalitat de millorar la vida de la gent dins un entorn. Així doncs les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran molt més fàcil la tasca i ens ampliarà les possibilitats de tot el que fem, donat el potencial del que disposen i el fàcil accès a la informació que ens donen.

TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement): Segons el que trobem a la Viquipèdia (TAC) les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula.
L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.

Per tant, la diferència fonamental entre emprar un o altre mot, es basa en què el darrer mot emprat, TAC, té unes majors connotacions al medi on s’està produïnt l’actuació d’aquestes noves tecnologies: L'escola
No voldria acabar aquesta breu explicació, sense fer-vos esment d’una de les eines, que permeten en un centre fer una bona planificació de l’ús d’aquestes noves tecnologies, i que en els nostres centres educatius s’està tornant totalment imprescindible: “El Pla TAC de Centre“.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Metàfores de l'ordinador

La metàfora tutorial(l'ordinador com a tutor). Compara l'ordinador com a un professor. Clic.xtec.cat és el programa amb el qual es pot compara aquesta metàfora ja que ha estat el propi ordinador qui ens ha explicat les coses(mitjançant fotos) i després ens ha autoavaluat.

La metàfora de la construcció( l'ordinador com a alumne). L'ordinador té una sèrie d'aspectes: "Qui ho explica bé és qui realment és capaç d'explicar-ho". Amb aquesta metàfora fem referència al programa Winlogo on en aquest és el propi alumne qui guia "la tortuga", qui dòna les instruccions.

La metàfora del laboratori (l'ordinador com a simulador).L'ordinador és qui t'explica els conceptes i després t'avalua. "Jugant s'aprén" el programa Crayon és el que millor reflexa la metàfora ja que és l'alumne qui ha de pensar com portar la bola fins l'estrella.

La metàfora de la caixa d'eines (l'ordinador com a eina) En aquest cas no hi ha cap aprenentatge, sinó que et facilita determinades accions i conceptes.
El dictat és un mètode que s'utilitza perquè aquí són els alumnes qui corregeixen les faltes, etc.