dimarts, 27 de desembre de 2011

Teories de l'aprenentatge. El connectivisme


Connectivisme
La pàgina web ticteories destca aquests aspectes a l'hora de parlar del connectivisme 

La teoria del connectivisme gira entorn del concepte de xarxa, que es defineix com “connexions entre les entitats. Les alteracions a la xarxa repercuteixen en el conjunt” (Siemens, 2004). Així, la possibilitat d’aprenentatge dependrà de com un concepte estigui connectat amb els altres i de les connexions futures que s’estableixin entre ells.

D’aquesta manera, se situa l’aprenentatge fora de l’individu, ja que aquest dependrà de les connexions que estableixi i no tant en el seu estat actual de coneixement.

Com és l’aprenentatge?

Segons G. Siemens l’aprenentatge és un procés “complex, dinàmic, adaptatiu, autoorganitzat, variat i divers, estructural informalment i capaç de reaccionar i ajustar-se a les demandes externes i internes” (Benito, M.). Aquesta definició mostra com el connectivisme ha integrat els principis de les teories del caos, la xarxa, la complexitat i les teories d’autoorganització, creant així, el que Siemens anomena “aprenentatge ecològic”.

Els vuit postulats que sostenen aquesta teoria són (Siemens, 2004):
  • L’aprenentatge es basa en la diversitat d’opinions
  • L’aprenentatge és un procés de connectar nodes especialitzats o fonts d’informació
  • L’aprenentatge pot residir en recursos o llocs no humans
  • El desig de saber més és més important que el què sabem
  • El manteniment de les connexions es faciliten per mitjà de l’aprenentatge continu
  • La capacitat per veure les connexions entre camps és una habilitat bàsica
  • La intenció de les activitats de l’aprenentatge connectivista és mantenir actualitzada la informació.
  • La presa de decisions és en si un procés d’aprenentatge. Decidir què aprenem i el significat de la informació és vist a través de la lent d’una realitat canviant


De la mateixa manera que han fet abans les teories contructivistes, el connectivisme insisteix en el paper actiu de l'estiduant per a construir el seu propi coneixement i en el paper de guia del professor que l'ha d'acompanyar en aquest procés.
Així, els canvis de rols que es contemplen des del connectivisme no suposen un canvi radical d'aquests rols, sinó una adeqüació al context en el que estudiant i professor es troben.
Com molt bé il.lustra aquest vídeo el professor proporciona a l'estudiant entorns d'aprenentatge per tal que aquest realitzi les connexions necessàries que li permetran aprendre
Per tant, l’aprenentatge, no es basa en la informació i el tractament que en fa l’individu d’ella, sinó que fan falta altres habilitats que influenciaran de manera definitiva el nostre aprenentatge:
    • Saber distingir la informació important de la que no ho és.
    • Reconèixer quan una nova informació altera les decisions preses anteriorment.
    • Crear, mantenir i utilitzar el flux d’informació.
Amb tot el que hem comentat fins ara s'entén que l'avaluació del procés d'aprenentatge no es pot dur a terme de la forma tradicional (mitjançant proves i exàmens). Hem vist que en el procés d'aprenentatge hi intervenen factors tan interns com externs a l'individu, així sembla lògic que l'avaluació també vingui tant de dins com de fora de l'individu. Le connexions i l'intercanvi entre semblants i experts li permetran crear al final del seu procés d'aprenentatge un producte que pot ser avaluat tan pel propi individu, com per experts (professors), com per iguals (altres estudiants).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada