Sharisme

Tal i com diu Isaac Mao, "el sharisme(de share = compartir,en anglès)proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que, transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari."
L’essència del Sharisme resideix en compartir idees, pensaments, estratègies o mentalitats per poder fer que aquests conceptes siguin millorats per altres persones, és a dir, que la intenció del Sharisme és millorar les idees que tenim a través de compartir-les amb altres persones, fer-les globals i per tant millors. Això representa un gran canvi dins la nostra societat perquè tot és molt individualista i això fa que les nostres creacions siguin només de qui les ha creat, marcant l’autoria del concepte i arrossegant-la a qualsevol que la vulgui utilitzar. Veiem que ens encamina cap una revolució en el sistema tancat de les idees, ja que qualsevol proposta podria ser compartida i per tant deixaria de pertànyer a l’autor, per ser desenvolupada o tractada per algú altre.

Isaac Mao prediu que el sharisme serà la política de la pròxima superpotència global i que els estats perdran força en favor d’una nova xarxa humana unida pel programari social. Alhora, aposta per una nova fórmula econòmica en què els beneficis s’obtinguin gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar. Es tracta d’una teoria clarament contraposada als qui segueixen pensant que les idees són béns preuats que cal protegir amb copyright per a un ús i benefici exclusius.
El sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook

Implicacions educatives
Aquesta teoria del Sharisme té molts paral·lelismes amb la corrent psicològica del constructivisme, ja que entén l’aprenentatge com individual però la construcció del coneixement s’ha de fer d’una forma global, compartint el teu aprenentatge amb els altres i construint el coneixement a partir de l’entorn i de la interacció amb les idees i conceptes dels altres. Per tant veiem que les semblances són evidents, tot i que el constructivisme parla sobre l’aprenentatge col·laboratiu, que ens deixa clar que les diferències no són un entrebanc per tirar endavant cap treball sinó un motiu que s’ha d’aprofitar, i el Sharisme es treballa a partir de la interacció de les idees i el seu tractament compartit entre tots fa que sigui molt global, no estem parlant del mateix, però hi ha paral·lelismes evidents.
Per això el canvi cap al Sharisme pot començar a través de les aules i des d’aquí també l’evolució de la mentalitat més oberta per saber compartir i treballar amb les idees dels altres per aconseguir un coneixement més complert i a la vegada més global, és a dir, un aprenentatge individual, però a la vegada compartit amb els altres.


Aquí us deixo una entrevista que va concedir a la Vanguardia on parla sobre el sharisme. Una de les idees a destacar és aquesta: “Cuanto más colectiva sea nuestra inteligencia, más sabias serán nuestras acciones" Dolors Reig