Teories de l'aprenentatge. El cognitivisme

Cognitivisme

La pàgina web  ticteories ens explica les característiques del cognitivisme :  

És un model de teories d’aprenentatge-coneixement que abandonen la visió mecanicista, asumint que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i es centra en la manera com s’adquireix el coneixement, s’emmagatzema i es recupera de la memòria o estructura cognitiva. Aquestes teories estan basades en la psicologia i la ciència cognitives, que entenen que l’activitat cognitiva humana ha de ser descrita en funció de símbols, esquemes, imatges i altres formes de representació mental. S’estableix una analogia entre la ment humana i l’ordinador.

Les TIC, i en particular Internet han suposat una ampliació de l’espai d’aprenentatge, donen un paper més important a l’estudiant en la construcció del seu coneixement. A més de servir per presentar activitats mecàniques per reforçar una associació d’estímul i resposta, també ha servit per afavorir la participació dels estudiants d’una manera més activa en el procés d’aprenentatge. L’ús de les TIC permet crear programes i sistemes en els que l’estudiant no només ha de donar una resposta, sinó resoldre problemes, prendre decisions per aconseguir un determinat objectiu, realitzar tasques... Aquest tipus d’activitats permeten desenvolupar les estratègies i capacitats cognitives dels estudiants.

El cognitivisme, veu la ment com una computadora, amb la qual cosa el coneixement és interior i es promou la intel•ligència artificial i el desenvolupament del LOGO. Per altra banda, amb la ment com a computadora, la realitat és interpretada i hi ha aprenentatge raonat, objectius clars i mètodes de resolució de problemes. En conseqüència, la ciència i la tecnologia estan representades en la informàtica i, en una branca d'aquesta, la intel•ligència artificial, que s'ocupa de dissenyar màquines i programes simuladors de memòria o d'operacions intel•lectuals. Aquestes dues visions tenen com objectiu reconèixer i relacionar. El cognitivisme i les TIC estan centrats en l’eina i en l’alumne.

En el disseny instruccional (que representa la connexió entre les teories de l'aprenentatge i la seva posada en pràctica) el cognitivisme ha impactat fortament introduint el disseny i l'elaboració de materials audiovisuals educatius (més visuals que àudio) per obtenir un aprenentatge a través de representacions i processos mentals (maneig d'informació) a partir del material educatiu. També ha ajudat en la instrucció assistida per ordinadors, en la que s'interactua amb la informació d'una manera anàleg a com ho faria una persona.Un programa que recull molt bé el cognitivisme és moodle.
Les plataformes donen diferents opcions, totes fonamentals per al paradigma cognitivista:
•l’aprenent ha de tenir un paper actiu•l’aprenent ha de poder interacturar, simular i, molt important, ha de poder estructurar, organitzar i seqüenciar el coneixement adquirit per arribar a un processament de la informació i els continguts òptim.•Es pot fer un seguiment i un suport (“andamiatge”) o guiatge individualitzat•hi pot haver una oferta variada de tipus d’avaluació.
Un altre ha sigut la webquest que és una excel·lent eina que pot funcionar dins aquest paradigma cognitivista: es duen a terme tasques, es resolen problemes, hi ha intercanvis de coneixements.
Per al Cognitivisme, la visió de l’alumne com a subjecte de l’aprenentatge és la següent:
L’estudiant és considerat com un subjecte actiu de canvi. Entenem subjecte en tres sentits diferents:

• És qui inicia, monitoritza, executa i avalua el canvi.
• També és el pacient d’aprenentatge.
• És el lloc on es produeixen aquests canvis.

Tot aprenentatge implica un canvi, una transformació que aconsegueix el propi estudiant en unes àrees concretes segons els inputs. Aprendre és passar d’un estat en el que l’estudiant no sap fer alguna cosa o no la coneix, a un estat en el que sí ho pot o sap fer (domini). L’alumne reconeix allò que abans li era desconegut en una matèria, a fer-ho conegut, per tant, passa de la ignoràcia al saber.
El docent cognitivista ha de mantenir una tensió entre l’esperada autonomia de l’estudiant i un cert grau de dependència amb el professor. Per tant, es manté l’asimetria de la relació docent-discent. El professor influeix en les condicions externes al procés d’aprenentatge procurant que afavoreixin al màxim els aprenentatges
S’incorpora informació i feed-back en el procés final de qualificació dels alumnes, integrant aquest en l’adquisició de coneixement; no és suficient, per l’aprenentatge significatiu de l’alumne, rebre el resultat, cal que aquest s’acompanyi d’una valoració útil i del diàleg entre avaluador i alumne, per enfocar tot allò que s’ha après de manera correcta.
Es reformula l’acció didàctica constantment a partir dels resultats d’avaluació, fent-la més completa a cada pas i obtenint una resposta activa de l’alumne.
També ens fixem en els canvis que s’originen en els coneixements dels alumnes, per aconseguir aquesta informació, no ens podem basar en exàmens, sinó en test d'avaluació, entrevistes, diaris i converses (tant a soles amb el professor com davant de tot el grup).