Conductisme
Tal i com en les darreres entrades fetes en el blog per parlar sobre les diferents teories de l'aprenentatge, la informació emprada per explicar el conductisme també és de la pàgina web ticteories
El conductisme està basat en l' anàlisi de la conducta humana. Pren en consideració el fet que el coneixement de l' ésser humà pot ser molt més productiu si segueix unes pautes d' estímul i reforç mitjançant un condicionament .En el conductisme, el subjecte cedeix el seu lloc a la importància de l' ambient. S' assumeixen que no hi ha tendències innates sinó que aquestes vénen determiades per l' entorn. Per tant, si aquestes es modifiquen, les conductes també ho fan. Aquesta doctrina psicològica va ser defensada per Skinner, Thorndike i Pavlov , entre d'altres.El conductisme va sorgir a la dècada dels 70 i posava èmfasi en el disseny d' activitats per modelar qualsevol aprenentatge humà.Aplica la recompensa i el càstig (no vist com una cosa merament puitiva) per arribar a crear hàbits conductuals.
Els enfocaments conductistes estan presents en programes educatius que plantegen situacions d'aprenentatge en els qual l'alumne ha de trobar una resposta a un o diversos estímuls presentats en pantalla. En realitzar la selecció de la resposta s'associen reforços sonors, de text, de símbols, etc, indicant si l'estudiant ha encertat o ha errat en la seva resposta. A aquest ús se li denomina EOA o CAI, en anglès ( Computer Assisted Instruction) i es centra en l'exercitació i pràctica molt precisos basats en la repetició.
La relació entre ordinador i estudiant és bidireccional. Es comença a pensar en l’ordinador com una màquina susceptible de tutoritzar l’aprenentatge dels estudiants; on és possible que l’ordinador tutoritzi els aprenentatges que es programen (drill&practice), però també la possibilitat que l’estudiant tutoritzi. El grau de penetració en el sistema educatiu és escàs.
Característiques principals dels materials (EAO):•Afavoreixen l’automatització de certes habilitats bàsiques.
•Permeten un ensenyament individualitzat: cada alumne pot treballar la matèria i el nivell que vulgui, no cal fer el mateix tot el grup.
•La informació es descompon en petites unitats, que es van succeint.
•El format és en forma d’exercicis o de joc.
•El material és rígid, ja que no es permeten respostes no previstes pel programador i el qual l’alumne pot no entendre per què una resposta és correcta o no.
•Es dona una corroboració immediata de la resposta seleccionada.
•Es dóna un reforç o inhibidor segons la certesa de la resposta donada.
L’ estudiant:-És un subjecte passiu que no participa del seu procés d’ aprenentatge.-Ha d’exercitar la seva memoria i la reiteració, per així respondre adequadament als estímuls de l’exterior.Se sotmet a exercicis repetitius i un aprenentatge lineal.-No es té en compte la seva diversitat sinó que es pretén que arribi a un horitzó determinat partint des de qualsevol punt de partida.-Aprèn mitjançant activitats de reforç positiu (es tracta d’ un premi que el subjecte rep si respon adequadament a un estímul perquè acabi reproduint aquesta conducta) o càstigs per a l' extinció d'una conducta no desitjada.
La interacció entre estudiants és nul·la ja que l’ aprenentatge conductista és unidireccional: de professor a alumne. L’ensenyament és individual i no es contempla que hi hagi comunicació entre els aprenents. Per tant es nega la possible retroalimentació que podria donar-se entre ells o el reconeixement entre ells.
El docent és:
-L’ organitzador del currículum.
-Qui s’ encarrega del disseny instruccional i de corregir les respostes errònies.
-Un tècnic més que un formador.
-Qui mesura els objectius de conducta, analitza les tasques i avalua segons uns criteris.
-Qui està interessat en el producte final, més que en el procés en si mateix.
-L' executor del pla d’ estudi però no és un subjecte propositiu ni pot solucionar dubtes que plantegin els alumnes.
El docent és el controlador del procés que ha de seguir l’ alumne i aquest segueix la planificació feta pel professor. Aquest últim transmet coneixements rellevants a l’ alumne i l’ èxit d’ aquest recau sobrela metodologia que utilitza.El docent rep de l’ alumne un estímul positiu i per tant una acceptació social i l’ alumne ofereix una “recompensa” a qualsevol conducta correcta.
La relació entre ordinador i estudiant és bidireccional. Es comença a pensar en l’ordinador com una màquina susceptible de tutoritzar l’aprenentatge dels estudiants; on és possible que l’ordinador tutoritzi els aprenentatges que es programen (drill&practice), però també la possibilitat que l’estudiant tutoritzi. El grau de penetració en el sistema educatiu és escàs.
Característiques principals dels materials (EAO):•Afavoreixen l’automatització de certes habilitats bàsiques.
•Permeten un ensenyament individualitzat: cada alumne pot treballar la matèria i el nivell que vulgui, no cal fer el mateix tot el grup.
•La informació es descompon en petites unitats, que es van succeint.
•El format és en forma d’exercicis o de joc.
•El material és rígid, ja que no es permeten respostes no previstes pel programador i el qual l’alumne pot no entendre per què una resposta és correcta o no.
•Es dona una corroboració immediata de la resposta seleccionada.
•Es dóna un reforç o inhibidor segons la certesa de la resposta donada.
L’ estudiant:-És un subjecte passiu que no participa del seu procés d’ aprenentatge.-Ha d’exercitar la seva memoria i la reiteració, per així respondre adequadament als estímuls de l’exterior.Se sotmet a exercicis repetitius i un aprenentatge lineal.-No es té en compte la seva diversitat sinó que es pretén que arribi a un horitzó determinat partint des de qualsevol punt de partida.-Aprèn mitjançant activitats de reforç positiu (es tracta d’ un premi que el subjecte rep si respon adequadament a un estímul perquè acabi reproduint aquesta conducta) o càstigs per a l' extinció d'una conducta no desitjada.
-L’ organitzador del currículum.
-Qui s’ encarrega del disseny instruccional i de corregir les respostes errònies.
-Un tècnic més que un formador.
-Qui mesura els objectius de conducta, analitza les tasques i avalua segons uns criteris.
-Qui està interessat en el producte final, més que en el procés en si mateix.
-L' executor del pla d’ estudi però no és un subjecte propositiu ni pot solucionar dubtes que plantegin els alumnes.
El docent és el controlador del procés que ha de seguir l’ alumne i aquest segueix la planificació feta pel professor. Aquest últim transmet coneixements rellevants a l’ alumne i l’ èxit d’ aquest recau sobrela metodologia que utilitza.El docent rep de l’ alumne un estímul positiu i per tant una acceptació social i l’ alumne ofereix una “recompensa” a qualsevol conducta correcta.
L’ avaluació té en compte si s’ han portat a terme canvis observables en la conducta del subjecte. És de caràcter sumatiu i hi ha un final previst. Les activitats, doncs, estan pensades per assolir aquests objectius i el contingut està segmentat i jerarquitzat mantenint un augment progressiu de dificultat. S’ estableixen mecanismes a través dels quals s’avalua l’alumne de manera objectiva. En certa manera hi ha una aplicació del mètode científic al camp educatiu.
