Sooshial

Avui m'agrdaria parlar d'una nova xarxa social que és diu Soooshial.
Aquesta web et permet agrupar en una sola pàgina totes les xarxes socials o webs que t'interressin i t'agradin, i així en un sol cop d'ull pots informar-te sobre les notícies més actuals o sobre la inforamció que pengen els teus amics.


Com a oponió personal i usuària d'aquesta web, crec que és una eina molt útil i senzilla d'ulitizar, ja que et permet en un sol moviment tenir una visió global del teu  món 2.0

Experiències escolars utilitzant les TIC

Linkat
A partir d'un treball explicat  pels companys, i que el treball ja ha estat explicat anteriorment, ens posen com a exemple d'integració de les TIC a l'aula l'Escola Barrufet de Sants.
Tal com parla l'Oscar en el seub blog l'eina utilitzada és el LINKAT, és un sistema operatiu en substitució del windows. Aquest és totalment gratuït i és difós pel Departament d'Educació de la Generalitat.

Els desavantatges que podem trobar són que molts del ordinadors i programes no són compatibles amb aquest recurs. D'altra banda, a part de ser gratuït el tutorial i les instruccions són senzilles per tal que els usuaris el puguin utilitzar en la seva totalitat.

Scratch
Aquest programa el vaig conèixer arran de l'entrada del meu company Pau Nin, el qual ens explica que aquest programa només l'havia sentit a veu i durant la seva estada de pràctiques a l'aula.

Així doncs ens el defineix com un programa  a partir del lema de la pàgian web d'aquest : " Imagina - Programa - Comparteix" . Per tant, podem veure que és un programa en el qual els alumnes crean les seves propies històries i idees, a partir de les quals aprenen altres matèries i poden compartir amb altres usuaris les seves creacions.
Cal dir, que aquest és un programa gratuït i de fàcil utilitat.





Quan anava escribint sobre aquest porgrama m'ha vingut a la memòria un altre: Una mà de contes   molt semblant a l'anterior, ja que permet a l'almunat crear els seus propis contes utilitzant els seus dibuixos, la música que més els hi agradi i sobretot poder compartir-los

Com a conclusió, m'agradaria remarcar la última idea, la idea de compartir, que els alumnes vegin una utilitat i recompensa del seu treball i esforç, per tal de poder fomentar la idea del treball cooperatiu i significatiu.

Cuaderno intercultural

Un dels recursos que més he utilitzat durant la meva intervenció a l'aula aquest anys ha estat aquesta web : Cuaderno intercultural, una web on la seva finalitat és donar un seguit de recursos i inforamcions que van ajuntant en aquesta pàgian i que tots tenen com a objectiu fomentar la interculturalitat i promoure l'educació intercultural.

La seva estructura senzilla et permet moure't amb molta facilitat i trobar ràpidament el recurs que més adient per la teva tasca.

La web es divideix en informació i presentació de la web, on t'explica com i on pots trobar la informació; un altre apartat és el d'orientació pels docents on trobes recursos com l'avaluació, vídeos d'ajuda...; l'altre apartat consta dels materials didàctics, tant imprimibles com recursos online; el racó de l'impuls de la lectura i escriptura; un altre destinat a la dinamització de l'aula a partir de diferents jocs com per aprendre altres llengües, de cooperació, per treballar les tradicions culturals...; l'espai destiant als recursos TIC, on podem trobar desde eines 2.0 a webs per generar el propi material didàctic i per últim trobem l'espai anomenat Kiosc on trobem tot un conjunt de revistes i llibres que parlen sobre temes d'inteculturalitat.

Com a opinió i vivència personal m'agradaria remarcar la gran utilitat d'aquesta web i sobretot la facilitat amb la qualp ots treballar, ja que t'explica i mostra un conjunt d'eines que ens faciliten la feina de com i què treballar amb els alumnes, tot donant resposta als nostres problemes actuals.

Avui us vull presentar un article de "La revista digital de divulgación educativa" on a partir d'un article escrit per Verónica Roldán Fernández, titulat "¿Estamos preparados para incorporar el ordenador en las aulas?", parla sobre el paper del mestre envers el canvi del llibre a l'ordinador.

En aquest article ens mostra com la tecnologia s'ha anat integrant en les aules escolars perquè l'ordinador és una eina de treball bàsica. Les escoles han creat aules on l'ordinador i llibre tenen el mateix pes. És aquí on trobem el problema, ja que molts mestres no tenen el coenixement necessari ni els recursos per treballar amb ells. A partir d'aquesta base es va crear el "software educatiu", un programa d'ordinador destinat pel procés d'ensenyament i aprenentatge.Com a conseqüència d'això, gran quantitat del professorat ha hagut de realitzar  formació per tal de poder donar una classe óptima i positiva.

Per tant, el rol del mestre ha canviat, ja que ara donarà recursos, serà un guia durant el seu procés d'ensentament-aprenentatge, crearà un espai de motivaci, entre d'altres.

Com a opinió personal, crec que integrar les TIC  l'aula facilita i ajuda durant l'aprenentatge dels alumnes, però els mestres han de ser conscients del que significant les TAC i el seu valor en l'educació. Cada mestre ha de ser saber on es troba i fer una formació per millorar el seu coenixement i habilitat envers les TAC.
Per acabar m'agradaria remarcar una frase que resumeix tot l'article i mostra l'objectiu d'aquest: " Es necesario  hacerle ver al alumnado que el ordenador no es un instrumento que sirve para poner videojuegos sino una  herramienta de ayuda, un recurso informativo, de investigación, de creatividad, de juego; donde él/ella son los principales protagonistas." Roldán , V.

Aquest és un article de la Vanguardia que es titula: La peor generación de padres e Internet  escrit per   José María Marco Ojer, professor de filosofía i Premi nacional d'innovación docent a través de materials per Internet. 


En aquest article l'autor reflexiona sobre el canvi de l'educació, d'una molt rígida a una altra molt permisiva. A partir d'aquesta idea introdueix les noves tecnologies com a un recurs que ha fomentat i forma part de com  entenem l'educació actualment. La tecnologia ens permet tot un recull de materials didàctics, uns recursos i una metodologia de treball que ens permet captar l'atenció de l'alumnat i fer del seu aprenentatge una eina d'utilitat i plena de significació per tal que en el seu dia a dia pugui utilitzar tots aquests recursos per poder desenvolupar-se i integrar-se en una societat globalitzada i plena de canvis.


És aquí doncs, on el paper dels mestres i dels pares entra en aquesta educació tecnològica. Els pares i mestres han d'ensenyar la capacitat crítica, de recerca d'informació, d'anàlisi...així com també mantenir un cert control sobre les hores que es passa l'infant dvant l'ordinador o els videojocs.

PLE actual

Aquí us deixo de nou el meu Ple, ja que com vaig definir en l'altre entrada que parlava sobre el propi entorn de d'aprenentatge, són formats per persones que fan servir diferents recursos online que els permeten comunicar-se amb aquells que consideren interessants i així aprendre dels altres i que els altres aprenguin d’ells, de manera que es crea una comunitat d’aprenentatge.
Per tant he volgut acabar l'any tancant el bloc amb el meu Ple per veure jo mateixa el meu creiexement pel que fa els recursos que coneixo i utilzo actualment.

JCLIC

El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, paraules creuades ...

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar.

Dins de la pàgina web hi trobem tres eines:

1. Jclic, que és el que ens peret visualitzar i executar les activitats,

1. Jclic author és l'eina que ens permet crear les activitats

1. Jclic report és l'eina que ens crea la recollida de dades de les activitats realitzades

Tot seguit he realitzat unes activitats relacionades amb els colors.

La meva opinió personal sobre el Jclic, crec què és molt útil perque permet crear activitats molt personalitzades i concretes en alló que vols, a més a més et permet crear activitats molt variades i al finalitzar-les pots obtenir els resultats de cada un dels alumnes en cada activitat


Fonts consultades

• http://clic.xtec.cat/en/jclic/

Els Blocs

Grup: Paula Antonell, Sara Garcia i Núria Maldonado

A través del Prezi han definit que era un bloc i els diferents tipus què hi ha. A partir d'aquesta explicació han realitzat unes activitats amb el Jclic i han recollit la nostra experiència en l'aula de l'esocla de pràctiques.

Crec que el bloc és un recurs molt útil per compartir i gestionar la informació, per això crec que és molt interessant que els alumnes puguin ser partíceps d'aquest, ja que els comportarà molta més responsabilitat i voldran aprendre cada cop més, se'ls obriren noves portes que ells desconeixen gràcies a que comparteixen informacions entre ells.

Educat 2.0 OppenOfice i recursos XTEC

Grup: Mar Gascó, ,Pau Nin i Pere Mussoll

Per començar la seva exposició van passar una enquesta sobre tecnologies. Tot seguit van parlar sobre el Projecte 2.0 i el seu objectiu, utilitzar l'ordinador com a eina personal.

Després ens han parlat de l'OppenOffice i de les seves diferències amb el Word, on el OppenOffice és gratuït i s'actualitza constanment .

El motiu per parlar d'aquest programa és que actualment moltes escoles l'estan utilitzant.

Per finalitzar l'exposició ens han ensenyat un conjunt de recursos que han agrupat i on per parelles havíem de posar el seu significat.

Com a opinió personal, crec que aquest treball m'ha servit per coneixer més recursos que pel dia de demà em seran molt útils i així tinc un lloc on poder anar i escollir quin m'escau millor per la meva problemàtica.

Alumnes nouvinguts i les TIC

Aquest tema també el van tractar dos grups i els he ajuntat aquí

Grup: Esther Aldehuela, Encarni Bosch, Jospe Fosalba i Sergio Rella.

Aquest grup va explicar com mitjançant les TIC podem ajudar a la inclusió dels nouvinguts a les aules.

A partir d'aquests recursos ens han mostrat exemples i la posada de l'activitat del Jclic que van realitzar. Per finalitzar la sessió vam fer una posada en comú de la nostra experiència en l'escola de pràctiques pel que fa als alumnes nouvinguts.

Un dels exemples són Espai Lic, Projecte Galí, Diccionari il·lustrat i un projecte sobre la Llegenda de Sant Jordi.

Crec que conèixer tots aquests recursos potenciaran i facilitaran la inclusió a les aules als nens de forma motivadora per aprendre un idioma nou.

Pel que fa a la meva escola de pràctiques no utilitzaven cap recurs TIC en l'aula d'acollida per afavorir el seu aprenentatge.

Grup: Clara Boix, Àngel Carrillo i Òscar Garcia

Per començar la seva exposició ens parlaven en portugués per tal de posar-nos en situació i així poder entendre millor el que exposarien.

Amb l'ajuda del Prezi han començat a ensenyar vocabulari en portugués i la seva traducció al català.

Tot seguit ens han separat en dos grups, on un grup havia de memoritzar unes paraules i desprès omplir els llocs buits amb la seva correcta traducció i llegir un conte en portugués i explicar el que haviem entés, i l'altre grup una activitat del Jclic.

Per acabar ens han passat una enquesta sobre quins recursos ens han agradat més.

L'exposició m'ha semblatt molt amena i clarificadora perquè he pogut experimentar com es sent un nouvingut a l'aula.

Per tant com a mestres em de saber integrar aquesta varietat de llengües en el nostrtre dia a dia i veure-ho com a riquesa i no com a un impediment.

Les Tic i l'educació inclusiva

Grup: Mónica De Haro, Maria Garcia, Eva Ladevesa i jo, Mònica Gutiérrez

El nostre treball explica com les TIC ajudan a les persones amb necessitats educatives especials i a la seva inclusió pel que fa a l'àmbit escolar.

Vam crear una pàgina web, la qual cosnta d'un marc teòric on es defineix les diferents discapcaitats, en especial la visual, i del recull de pàgines web amb recursos per treballar les diferents discapacitats. També hi ha una part pràctica on hi ha un anecdotari, un canal de youtube amb els videos del centre de Joan Amades, i el jaws, un programa amb el qual els companys havien d'experimentar. També vam fer una menció especial a la pàgina web ecomlab, ja que és una pàgina molt recomanable per introduir aquest tema etnre els nens perquè té jocs, preguntes... que facilitaran la seva comprensió

El jaws és un programa que ajuda a les persones amb discapacitats visuals a utilitzar l'ordiandor, ja que els llegeix els que escriuen i el que hi ha la pantalla.

Crec que la millor forma de fer conscient a la gent de la necessitat d'adaptar les TIC a les gent amb NEE, és que experimentin i es posin a la seva pell, per això vam decidir utilitzar aquest programa, el Jaws.

Tenir una pàgina web on recollir alguns dels recursos que facilitin aquetsa inclusió a l'aula, van creure que ens seria molt útil pel dia de demà, ja que no sabem mai què ens trobarem.

Pissarres digital interactives

Com que hi han hagut dos grups que han paralt sobre les pissares digitals interactives (PDI) les he ajuntat en aquest resum

Grup: Alba Mayol, Ethel Nogués, Marta Pintos i Helena Vall.

Aquest grup va parlar sobre els diferents tipus de pissares digitals (electromagnètica, infraroja, resistiva i òptica). On van utilitzar com a suport el Prezi. A continuació van fer una recollida d'informació sobre la nostre experiència durant la nostre estada de pràctiques a les esocles amb les pissares digitals.

Per finalitzar van fer una pràctica guia sobre el funcionament de la pissara digital de l'aula d'informàtica de la universitat.

Com a opinió personal sobre les PDI, crec que és un recurs que ens possibilita un canvi dràstic en el paper de l'alumne i de la dinàmica de l'aula, ja que passem de tenir un nen passiu a un d'actiu, on interactua amb els seus companys i amb els recursos TIC.

No obstant a la meva escoal de pràctiques vaig poder veure que els nens no utilitzaven gaire aquest recurs.

Grup: Regina Beltran, Estel Gamisans, Tamara Herrera i Helena Prim

La seva exposició consisitia en la utilització de les pissarres digitals per ensenyar llengües.

Durant la seva exposició han realitzat diferents activitats amb el suport de la PDI:

1. Com si fos un llibre i anar subratllant les idees més importants.
2. Escriure un conte en anglès
3. Resoldre endavinalles
4. Relacionar parts del cos amb el seu nom amb anglès

Tot seguit ens han parlat sobre la pàgina web Alexandria, una web on podem trobar tot un conjunt de recursos per utilitzar amb la PDI, i que estan ordenats per matèria i curs.

Com he dit anteriorment, crec que les pissarres digitals suposen un abans i un desprès pel que fa a la metodologia de les classes ja que canvien els rols de l'aula que estaven establerts.

No obstant crec que exemplificar amb una matèria o temàtica en concret m'ha permés fixar-me i veure exemples de com treballar un aspecte
Personalment, les PDI representen per a mi l'eina més rellavants per parlar de l'integració de les TAC  a l'aula, potser perquè és la que més resó té i la que més coneixement, però també perquè ens permet veure i fer realitat el somni d'un altre tipus d'educació.
En aquest video penjat per l'Adrià podem veure exemples de la convivència tan de mestres com d'alumnes amb el seu dia a dia amb la pissarra digital interactiva.

Desenvolupament de les competències cognitives

Grup: Sandra Castelnuovo, Xavi Costa i Issac Serrano

Per explicar-nos el desenvolupament de les competències cognitives han utlitzat el Prezi, com a recurs audiovisual, i a partir d'aquest han presentat diferents recursos com Lumosity, reclaim your brain, per treballar la velocitat mental, la memòria, l'atenció...

Com a opinió personal crec que treballar les habilitats és molt important en l'etapa de primària, però aquestes han d'anar acompanyades per reforçar les habilitats socials i emotives.

Projectes telemàtics cooperatius

Grup: Anna Díaz, Gerard García i Roc Molina

Els treballs telemàtics cooperatius són una metodologia de treball que parteix d'un centre d'interès, continguts del currículum de forma cooperativa amb alumnes d'altres centres.

Aquests projectes telemàtics tenen la finalitat d'integrar les TIC al currículum escolar.

El projecte telemàtic més utilitzat a Catalunya és la Xarxa Telemàtica d'Escoles de Catalunya, XTEC.

Pel que fa a la part pràctica del treball, ens han fet agrupar per grups, com si estiguèssim en una aula, i que realitzéssim un àlbum completant les diferents etapes històriques.

La meva opinió sobre el treball dels projectes telemàtics cooperatius m'ha sembla molt interessant perquè a partir d'un tema pots integrar totes les assignatures i potenciar el treball en equip. A més a més, el fet que en primera persona haguem pogut comprovar com funciona m'ha permés ser més conscient d'aquest recurs.

Els EVEA

Grup: Adrià Pérez, Sandra Pérez i Elisabeth Torras

Els EVEA són els entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge, uns espais online on el docent pot organitzar el contingut de qualsevol matèria i que tots els alumnes puguin accedir-hi a ells i també crear activitats que facilitin la interacció entre ells. Un dels softwares més utilitzats per realitzar els EVEA és el MOODLE .

Per exposar el treball van utilitzar el Prezi i van posar un vídeo que explicava què era el Moodle.

Desprès de l'explicació van porcedir a la part pràctica, on ells mateixos van crear un EVEA, el qual van compartir amb nosaltres a partir del Blink de la Universitat, on vam haver de respondre unes preguntes relacionades amb la seva exposició.

Per finalitzar l'exposició van explicar comm estaven actualment les escoles en l'utilització del Moodel i dels EVEA.

En la meva opinió crec que és un recurs molt bo perquè et permet crear activitats a les quals els alumnes poden accedir i interactuar entre ells. Per tant crec que és un recurs que s'hauria d'implnatar cada cop més a les escoles tant a primària com a secundària, perquè permetrà una nova metodologia més activa, significativa i autònoma per part dels alumnes.

Tipus d'aprenentatge

Durant una sessió de TIC vam estar treballant sobre els diferents tipus d'aprenentatge. La metodologia per realitzar aquest treball va ser la divisió per grups de la classe, on cada un dels 5 grups va exposar un tipus d'aprenentatge:

• Aprenetatge autònom: és aquella aprenentatge que parteix del fet d'aprendre per iniciativa pròpia. El qual s'adapta a les necessitats de l'alumnat i la creativitat i innovació. Per tant les TIC jugant un paper molt important, ja que tenen un ventall molt grans de recursos, els quals facilitant la seva autonomia.

• Lifelong learning: és un aprenentatge que té lloc al llarg de la vida de la persona i que aquesta veu la necessitat d'anar renovant el seu coneixement. Des del punt de vista de les TIC, l'escola s'hauria de centrar en facilitar els recursos necessaris perquè els alumnes puguessin renovar el seu PLE

• Aprenentatge entre iguals: aquest aprenentatge és el que es dona entre aquelles persones que es troben en el mateix nivell d'aprenentatge. El que cal destacar d'aquesta relació entre iguals és que ha de ser bidireccional. Les TICen aquest aprenentatge facilitan que l'alumne sigui conscient i responsable del seu creixement i rebi i doni els altrtres la informació l'atenció que reclama aquesta metodologia.

• Educació formal, informal i no formal: L'educació formal és l'aprenentatge, és a dir, el que reben a l'escola, el qual té una estrucutra i un aqualificació final. L'educació informal és aquella que s'apren durant el dia a dia, per tant no té una estructura ni una qualificació. Per últim, l'educació no formal és aquella que no està planificada i que no és obligatòria perquè s'efectua durant el temps de lleure, i per tant fora de l'àmbit escolar. Amb tots aquests tipus d'aprenentatge, els mestres hem de ser conscients que el coneixement ja no es troba tan sols dins les quatre parets de l'escola, sino que la informació i l'aprenentatge el troben al carrer, a la televisió, en els videojocs, i que per tant el mestre ha de potenciar una aprenentatge el més significatiu possible.

• Aprenentatge significatiu: parteix dels coneixements previs dels alumnes, els qual són modificats i ampliats. El rol de l'alumne és actiu, ja que ha de fer seus els conceptes nous i saber integrar-los en aquells antics. Per últim destacar que l'estudiant ha de saber per què li serveix o per quin motiu realitzant aquella activitat.

• Aprenentatge situat: relaciona l'aprenent amb el seu entorn i la resta d'alumness del seu voltant. La característica principal d'aquest aprenentatge és que resolen problemes i conflictes actuals, reals a través del treball cooperatiu. Aquest aprenentatge està molt relacionat amb les metàfores de l'ordinador

• Aprenentatge invisible: Som conscients de tot el que aprenem? És la pregunta que resumeix aquest aprenentatge, el qual es defineix com aquell aprenentatge que no som conscients que el tenim.

• Learning by doing: aprenem fent. Aquesta teroia es defensa mitjançant que l'alumne aprenen a partir de la pràctica corregint els seus propis errors. Per tant les TIC han de facilitar recursos perquè els alumnes puguin anar fent i construint mitjançant els seus propis errors.

Conéixer, participar i veure, a grans trets, els pricnipals tipus d'aprenentatge, és essencial per poder orientar als futurs mestres cap a on volen que sigui la seva metodologia de treball. Així doncs, hem de poder defensar i veure els avantatges i inconvenients amb la nostra tasca a l'aula per poder millorar-la i adequar-la a les necessitats dels alumnes

Fonts consultades 

http://recursostic.educacion.es/multidisciplinar/prinia/uploads/documentos/jverdaguer_pcc.pdf
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CFIQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.xtec.cat%2Fcrp-granollers%2F5tp%2Fdocuments%2Fflecha2.doc&ei=I3_rT4eoGsqmhAfxgoXTBQ&usg=AFQjCNF3-_erPT6IaHxycxtvA5plfWhKGQ

Teories de l'aprenentatge. El constructivisme

Constructivisme

La pàgina ticteories resumeix les idees principals del constructivisme i els seus principals autors. Les idees a destacar són aquestes: 

El constructivisme és un model ensenyament- aprenentatge segons el qual el coneixement queda suportat sobre experiències i coneixements passats, i és va assimilant en funció de l’ importància que aquests té per a la persona.

L’individu és el responsable del seu propi procés d’aprenentatge.
És una experiència personal basada en coneixements previs que es van construint i reconstruint com un sistema d’arquitectura que es va edificant a partir dels seus fonaments.

Des d'aquesta teoria el coneixement es pot anar generant utilitzant eines com la creativitat i la imaginació i diferents estratègies didàctiques d'aprenentatge.

L'aprenentatge queda integrat en els esquemes cognoscitius quan el material d'aprenentatge es relaciona de forma significativa amb allò que ja saben donant-se un procés d'activació que encamina a obtenir un aprenentatge significatiu.

L'aprenentatge significatiu es justifica per la necessitat de les persones per assimilar el coneixement des de la base de la comprensió i l'ús que es faci d'aquest aprenentatge.

D' acord amb Piaget, el principal objectiu de l'educació, és crear homes que siguin capaços de fer coses noves no simplement de repetir el que altres generacions han fet; homes que siguin creatius, inventors i descobridors.

La segona meta de l'educació és la de formar ments que siguin crítiques, que puguin verificar i no acceptar tot el que se'ls ofereix.

L’aprenentatge en línia es recolza en una pedagogia constructivista en la qual l’aprenentatge col•laboratiu juga un paper important. La teoria constructivista s’enfoca en la construcció del coneixement a través d’activitats basades en experiències riques en context. El constructivisme ofereix un nou paradigma per aquesta nova era de la informació motivada per les noves tecnologies que han sorgit en els últims anys. Amb l’arribada d’aquestes tecnologies, sorgeixen les wikis, xarxes socials, fòrums, blogs... on els estudiants no només tenen accés a un món d’informació il•limitada de manera instantània, sinó que també se’ls ofereix la possibilitat de controlar a ells mateixos la direcció del seu propi aprenentatge. A continuació detallem cadascuna d'aquestes eines:
- Xarxes socials: Funcionan com a continuació de l'aula presencial i permet l'ampliació de la interacció entre alumnes i professors on es comparteixen arxius multimèdia, informació, opinions... de forma que es gestiona i es crea la pròpia xarxa entre els participants. Solen estar formades per grups de persones unides per uns temes, valors u opinions... i intercanvien informació al respecte.
- Wiki: Pàgina web col·laborativa sobre un tema. l'alumnat va creant informació i estructura el seu coneixement. Desprès es consulta diferents fonts i amb la utilització de diverses eines, redacta el que ha creat i ha après i la forma de com ho ha fet. Fomenta el sentiment de pertinença a un grup ja que crea una identitat social que engresca, motiva i estimula cap a l'autoaprenentatge. A més a més millora les habilitats d'escriptura, gramàtica i ortografia ja que ha de ser redactat per l'alumnat i després llegit pel professor i resyta de companys. No cal buscar exemples de wikis ja que el present treball ho és.
- Blog: és un espai de comunicació on cada participant pot expressar els seus pensaments i idees respecte a un tema que interessa al grup. Promou la reflexió personal i el diàleg entre els usuaris. Fomenta igualment les habilitats lingüístiques. 

Teories de l'aprenentatge. El cognitivisme

Cognitivisme

La pàgina web  ticteories ens explica les característiques del cognitivisme :  

És un model de teories d’aprenentatge-coneixement que abandonen la visió mecanicista, asumint que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i es centra en la manera com s’adquireix el coneixement, s’emmagatzema i es recupera de la memòria o estructura cognitiva. Aquestes teories estan basades en la psicologia i la ciència cognitives, que entenen que l’activitat cognitiva humana ha de ser descrita en funció de símbols, esquemes, imatges i altres formes de representació mental. S’estableix una analogia entre la ment humana i l’ordinador.

Les TIC, i en particular Internet han suposat una ampliació de l’espai d’aprenentatge, donen un paper més important a l’estudiant en la construcció del seu coneixement. A més de servir per presentar activitats mecàniques per reforçar una associació d’estímul i resposta, també ha servit per afavorir la participació dels estudiants d’una manera més activa en el procés d’aprenentatge. L’ús de les TIC permet crear programes i sistemes en els que l’estudiant no només ha de donar una resposta, sinó resoldre problemes, prendre decisions per aconseguir un determinat objectiu, realitzar tasques... Aquest tipus d’activitats permeten desenvolupar les estratègies i capacitats cognitives dels estudiants.

El cognitivisme, veu la ment com una computadora, amb la qual cosa el coneixement és interior i es promou la intel•ligència artificial i el desenvolupament del LOGO. Per altra banda, amb la ment com a computadora, la realitat és interpretada i hi ha aprenentatge raonat, objectius clars i mètodes de resolució de problemes. En conseqüència, la ciència i la tecnologia estan representades en la informàtica i, en una branca d'aquesta, la intel•ligència artificial, que s'ocupa de dissenyar màquines i programes simuladors de memòria o d'operacions intel•lectuals. Aquestes dues visions tenen com objectiu reconèixer i relacionar. El cognitivisme i les TIC estan centrats en l’eina i en l’alumne.

En el disseny instruccional (que representa la connexió entre les teories de l'aprenentatge i la seva posada en pràctica) el cognitivisme ha impactat fortament introduint el disseny i l'elaboració de materials audiovisuals educatius (més visuals que àudio) per obtenir un aprenentatge a través de representacions i processos mentals (maneig d'informació) a partir del material educatiu. També ha ajudat en la instrucció assistida per ordinadors, en la que s'interactua amb la informació d'una manera anàleg a com ho faria una persona.Un programa que recull molt bé el cognitivisme és moodle.
Les plataformes donen diferents opcions, totes fonamentals per al paradigma cognitivista:
•l’aprenent ha de tenir un paper actiu•l’aprenent ha de poder interacturar, simular i, molt important, ha de poder estructurar, organitzar i seqüenciar el coneixement adquirit per arribar a un processament de la informació i els continguts òptim.•Es pot fer un seguiment i un suport (“andamiatge”) o guiatge individualitzat•hi pot haver una oferta variada de tipus d’avaluació.
Un altre ha sigut la webquest que és una excel·lent eina que pot funcionar dins aquest paradigma cognitivista: es duen a terme tasques, es resolen problemes, hi ha intercanvis de coneixements.
Per al Cognitivisme, la visió de l’alumne com a subjecte de l’aprenentatge és la següent:
L’estudiant és considerat com un subjecte actiu de canvi. Entenem subjecte en tres sentits diferents:

• És qui inicia, monitoritza, executa i avalua el canvi.
• També és el pacient d’aprenentatge.
• És el lloc on es produeixen aquests canvis.

Tot aprenentatge implica un canvi, una transformació que aconsegueix el propi estudiant en unes àrees concretes segons els inputs. Aprendre és passar d’un estat en el que l’estudiant no sap fer alguna cosa o no la coneix, a un estat en el que sí ho pot o sap fer (domini). L’alumne reconeix allò que abans li era desconegut en una matèria, a fer-ho conegut, per tant, passa de la ignoràcia al saber.
El docent cognitivista ha de mantenir una tensió entre l’esperada autonomia de l’estudiant i un cert grau de dependència amb el professor. Per tant, es manté l’asimetria de la relació docent-discent. El professor influeix en les condicions externes al procés d’aprenentatge procurant que afavoreixin al màxim els aprenentatges
S’incorpora informació i feed-back en el procés final de qualificació dels alumnes, integrant aquest en l’adquisició de coneixement; no és suficient, per l’aprenentatge significatiu de l’alumne, rebre el resultat, cal que aquest s’acompanyi d’una valoració útil i del diàleg entre avaluador i alumne, per enfocar tot allò que s’ha après de manera correcta.
Es reformula l’acció didàctica constantment a partir dels resultats d’avaluació, fent-la més completa a cada pas i obtenint una resposta activa de l’alumne.
També ens fixem en els canvis que s’originen en els coneixements dels alumnes, per aconseguir aquesta informació, no ens podem basar en exàmens, sinó en test d'avaluació, entrevistes, diaris i converses (tant a soles amb el professor com davant de tot el grup).

Teories de l'aprenentatge. El conductisme

Conductisme

Tal i com en les darreres entrades fetes en el blog per parlar sobre les diferents teories de l'aprenentatge, la informació emprada per explicar el conductisme també és de la pàgina web ticteories

El conductisme està basat en l' anàlisi de la conducta humana. Pren en consideració el fet que el coneixement de l' ésser humà pot ser molt més productiu si segueix unes pautes d' estímul i reforç mitjançant un condicionament .En el conductisme, el subjecte cedeix el seu lloc a la importància de l' ambient. S' assumeixen que no hi ha tendències innates sinó que aquestes vénen determiades per l' entorn. Per tant, si aquestes es modifiquen, les conductes també ho fan. Aquesta doctrina psicològica va ser defensada per Skinner, Thorndike i Pavlov , entre d'altres.

El conductisme va sorgir a la dècada dels 70 i posava èmfasi en el disseny d' activitats per modelar qualsevol aprenentatge humà.Aplica la recompensa i el càstig (no vist com una cosa merament puitiva) per arribar a crear hàbits conductuals.

Els enfocaments conductistes estan presents en programes educatius que plantegen situacions d'aprenentatge en els qual l'alumne ha de trobar una resposta a un o diversos estímuls presentats en pantalla. En realitzar la selecció de la resposta s'associen reforços sonors, de text, de símbols, etc, indicant si l'estudiant ha encertat o ha errat en la seva resposta. A aquest ús se li denomina EOA o CAI, en anglès ( Computer Assisted Instruction) i es centra en l'exercitació i pràctica molt precisos basats en la repetició.
La relació entre ordinador i estudiant és bidireccional. Es comença a pensar en l’ordinador com una màquina susceptible de tutoritzar l’aprenentatge dels estudiants; on és possible que l’ordinador tutoritzi els aprenentatges que es programen (drill&practice), però també la possibilitat que l’estudiant tutoritzi. El grau de penetració en el sistema educatiu és escàs.
Característiques principals dels materials (EAO):•Afavoreixen l’automatització de certes habilitats bàsiques.
•Permeten un ensenyament individualitzat: cada alumne pot treballar la matèria i el nivell que vulgui, no cal fer el mateix tot el grup.
•La informació es descompon en petites unitats, que es van succeint.
•El format és en forma d’exercicis o de joc.
•El material és rígid, ja que no es permeten respostes no previstes pel programador i el qual l’alumne pot no entendre per què una resposta és correcta o no.
•Es dona una corroboració immediata de la resposta seleccionada.
•Es dóna un reforç o inhibidor segons la certesa de la resposta donada.
L’ estudiant:-És un subjecte passiu que no participa del seu procés d’ aprenentatge.-Ha d’exercitar la seva memoria i la reiteració, per així respondre adequadament als estímuls de l’exterior.Se sotmet a exercicis repetitius i un aprenentatge lineal.-No es té en compte la seva diversitat sinó que es pretén que arribi a un horitzó determinat partint des de qualsevol punt de partida.-Aprèn mitjançant activitats de reforç positiu (es tracta d’ un premi que el subjecte rep si respon adequadament a un estímul perquè acabi reproduint aquesta conducta) o càstigs per a l' extinció d'una conducta no desitjada.

La interacció entre estudiants és nul·la ja que l’ aprenentatge conductista és unidireccional: de professor a alumne. L’ensenyament és individual i no es contempla que hi hagi comunicació entre els aprenents. Per tant es nega la possible retroalimentació que podria donar-se entre ells o el reconeixement entre ells.

El docent és:
-L’ organitzador del currículum.
-Qui s’ encarrega del disseny instruccional i de corregir les respostes errònies.
-Un tècnic més que un formador.
-Qui mesura els objectius de conducta, analitza les tasques i avalua segons uns criteris.
-Qui està interessat en el producte final, més que en el procés en si mateix.
-L' executor del pla d’ estudi però no és un subjecte propositiu ni pot solucionar dubtes que plantegin els alumnes.
El docent és el controlador del procés que ha de seguir l’ alumne i aquest segueix la planificació feta pel professor. Aquest últim transmet coneixements rellevants a l’ alumne i l’ èxit d’ aquest recau sobrela metodologia que utilitza.El docent rep de l’ alumne un estímul positiu i per tant una acceptació social i l’ alumne ofereix una “recompensa” a qualsevol conducta correcta.

L’ avaluació té en compte si s’ han portat a terme canvis observables en la conducta del subjecte. És de caràcter sumatiu i hi ha un final previst. Les activitats, doncs, estan pensades per assolir aquests objectius i el contingut està segmentat i jerarquitzat mantenint un augment progressiu de dificultat. S’ estableixen mecanismes a través dels quals s’avalua l’alumne de manera objectiva. En certa manera hi ha una aplicació del mètode científic al camp educatiu.

Teories de l'aprenentatge. El connectivisme

Connectivisme

La pàgina web ticteories destca aquests aspectes a l'hora de parlar del connectivisme 

La teoria del connectivisme gira entorn del concepte de xarxa, que es defineix com “connexions entre les entitats. Les alteracions a la xarxa repercuteixen en el conjunt” (Siemens, 2004). Així, la possibilitat d’aprenentatge dependrà de com un concepte estigui connectat amb els altres i de les connexions futures que s’estableixin entre ells.

D’aquesta manera, se situa l’aprenentatge fora de l’individu, ja que aquest dependrà de les connexions que estableixi i no tant en el seu estat actual de coneixement.

Com és l’aprenentatge?

Segons G. Siemens l’aprenentatge és un procés “complex, dinàmic, adaptatiu, autoorganitzat, variat i divers, estructural informalment i capaç de reaccionar i ajustar-se a les demandes externes i internes” (Benito, M.). Aquesta definició mostra com el connectivisme ha integrat els principis de les teories del caos, la xarxa, la complexitat i les teories d’autoorganització, creant així, el que Siemens anomena “aprenentatge ecològic”.

Els vuit postulats que sostenen aquesta teoria són (Siemens, 2004):

• L’aprenentatge es basa en la diversitat d’opinions
• L’aprenentatge és un procés de connectar nodes especialitzats o fonts d’informació
• L’aprenentatge pot residir en recursos o llocs no humans
• El desig de saber més és més important que el què sabem
• El manteniment de les connexions es faciliten per mitjà de l’aprenentatge continu
• La capacitat per veure les connexions entre camps és una habilitat bàsica
• La intenció de les activitats de l’aprenentatge connectivista és mantenir actualitzada la informació.
• La presa de decisions és en si un procés d’aprenentatge. Decidir què aprenem i el significat de la informació és vist a través de la lent d’una realitat canviant

De la mateixa manera que han fet abans les teories contructivistes, el connectivisme insisteix en el paper actiu de l'estiduant per a construir el seu propi coneixement i en el paper de guia del professor que l'ha d'acompanyar en aquest procés.
Així, els canvis de rols que es contemplen des del connectivisme no suposen un canvi radical d'aquests rols, sinó una adeqüació al context en el que estudiant i professor es troben.
Com molt bé il.lustra aquest vídeo el professor proporciona a l'estudiant entorns d'aprenentatge per tal que aquest realitzi les connexions necessàries que li permetran aprendre
Per tant, l’aprenentatge, no es basa en la informació i el tractament que en fa l’individu d’ella, sinó que fan falta altres habilitats que influenciaran de manera definitiva el nostre aprenentatge:

• Saber distingir la informació important de la que no ho és.
• Reconèixer quan una nova informació altera les decisions preses anteriorment.
• Crear, mantenir i utilitzar el flux d’informació.

Amb tot el que hem comentat fins ara s'entén que l'avaluació del procés d'aprenentatge no es pot dur a terme de la forma tradicional (mitjançant proves i exàmens). Hem vist que en el procés d'aprenentatge hi intervenen factors tan interns com externs a l'individu, així sembla lògic que l'avaluació també vingui tant de dins com de fora de l'individu. Le connexions i l'intercanvi entre semblants i experts li permetran crear al final del seu procés d'aprenentatge un producte que pot ser avaluat tan pel propi individu, com per experts (professors), com per iguals (altres estudiants).